Davant les informacions aparegudes recentment en diversos mitjans locals en relació amb el projecte d’homenatge escultòric impulsat per aquesta entitat, l’Associació Foment de l’Art de la Noguera (AFAN) considera necessari fer les següents puntualitzacions : AFAN és una entitat sense ànim de lucre que ha impulsat aquest projecte mitjançant un procés de participació ciutadana i de micromecenatge, amb la voluntat de reconèixer la trajectòria d’un ciutadà amb projecció nacional

Fa temps, en aquestes pàgines et vaig dir que un dia parlaria del concepte de feixisme, tan d’ús habitual aquestes dies. La democràcia, afirmen els feixistes, és insuficient perquè habilita l’existència dels agents del desordre, no els elimina sinó que els permet existir i el feixisme promet, llavors, l’extirpació, la depuració, l’eliminació, d’aquells elements que s’hi oposen a l’estabilitat, la pau nacional. Per descomptat que per a això el primer que fa el discurs feixist

Aquest dimarts s’anunciava la reactivació de l’eix transversal ferroviari que, un cop més, deixava Balaguer i la Noguera fora del mapa de les grans inversions. Sembla un mal sistèmic: els qui governen sovint no miren més enllà de l’A2 i l’AP7. Aquella ciutat que fou capdavantera en indústria és avui, per a la Generalitat, un simple lloc de pas, una reserva de paisatge i, indiscutiblement, l’angle mort de les infraestructures catalanes. Que ens deixin fora de l’eix ferroviari

Abans, a la meua època quan anava a ferrar animals a les masies, sovint trobava famílies on els avis eren els patriarques. Tots vivien plegats, units i amb afecte. A casa és respirava un bon ambient i els fills aprenien molt dels pares i dels avis, que tenien l’experiència de la vida. El passat no és una carrega sinó una font d’aprenentatge. Abans és valorava més la saviesa dels grans i el respecte dins la família i això val molt, tot i que encara a dia d’avui no és suficien

Parlar dels 40 anys de Groc és parlar d’un fragment important de la història quotidiana de Balaguer. Durant quatre dècades, la revista ha explicat la vida política, social i associativa de la ciutat amb criteri, esperit crític i voluntat de fer comunitat. Com a col·laborador durant més d’una dècada, Groc em va oferir una gran oportunitat per escriure amb llibertat, aprendre i créixer dins d’un projecte col•lectiu respectuós amb el lector balaguerí. Al llarg dels anys hi he p

Quin model educatiu volem per al nostre país? Tenim una idea clara de futur o anem prenent mesures puntuals lluny de configurar un model educatiu planificat? A Balaguer, l’Escola Gaspar de Portolà, amb 54 anys d’història, ha format generacions i generacions de balaguerins i balaguerines. Si d’una cosa pot presumir la nostra escola és del seu tarannà acollidor i, per consegüent, de tots els adjectius que signifiquin la idea d’una educació inclusiva. Docents i ex docents, categ

Aquest món té profundes desigualtats i desequilibris. La tradició de la dictadura i la democràcia es va reunir amb el President Suárez que, junt amb els partits comunistes, van haver de flexibilitzar les seves postures, amb un rei Joan Carles, llavors intocable. Catalunya, crec que marcava el pas a l’estat, per en l’època d’ Aznar i Rajoy, junt amb el Tribunal de Justícia de la Haia; es van confabular amb la legitimitat de les noves lleis per a retallar-nos i derogar-nos dret

He estat mestre i director de l’escola Gaspar de Portolà durant molts cursos i m’entristeix enormement veure que Educació preveu suprimir una unitat d’I3 per al proper curs 26/27, basant-se només en el cens de naixements d’aquest any, fent baixar, excepcionalment durant un curs, la ràtio mitjana prevista arreu del país. Aquesta previsió ha posat en alerta no solament la comunitat educativa del centre (famílies, professorat, AFA, etc.), creant incertesa i malestar, sinó també

El 7 de desembre els veïns de Gósol van votar en referèndum passar de la província de Lleida a la de Barcelona, on ja s’inscriuen la resta de municipis del Berguedà. Torà i Biosca van canviar de comarca el 2023, de la Segarra al Solsonès. Són els pocs moviments que s’han produït o que es produiran a la demarcació provincial de Lleida, que se sumen a d’altres com la creació de les comarques del Moianès i el Lluçanès o de la vegueria del Penedès. Canvis quirúrgics, fruit de rei