Feixisme=Comunisme=Totalitarisme=Manca de llibertat

Fa temps, en aquestes pàgines et vaig dir que un dia parlaria del concepte de feixisme, tan d’ús habitual aquestes dies.

La democràcia, afirmen els feixistes, és insuficient perquè habilita l’existència dels agents del desordre, no els elimina sinó que els permet existir i el feixisme promet, llavors, l’extirpació, la depuració, l’eliminació, d’aquells elements que s’hi oposen a l’estabilitat, la pau nacional. Per descomptat que per a això el primer que fa el discurs feixista és assenyalar que la democràcia ha degenerat, que hi ha corrupció, delinqüència, malestar social, inestabilitat pública, insatisfacció, malbaratament de recursos, etc., a més de la promesa d’acabar amb la delinqüència, les perversions, els degenerats, les tares socials, etc., en fi, la promesa de purificar la nació o al poble, de restaurar la pau social; això alimenta sobretot a les mentalitats que es concentren a odiar a l’oponent, a menysprear als qui consideren inferiors o desviats del bon camí. Els comunistes propugnen eliminar la riquesa, perseguir al ric, a l’inversor, fins i tot al petit inversor que amb l’esforç de tota una vida ha comprat un pis per a posar-lo al mercat del lloguer. Volen nacionalitzar la banca i les companyies d’assegurances, entre altres coses. Fitxar tres o quatre milions més de funcionaris. Es pot ser més babau, més ignorant? Qui crearà riquesa si acabes amb els inversors? D’on trauràs els recursos necessaris per fer front a la despesa comú? El control de la informació, de la Justícia i del poder econòmic són els primers i imprescindibles passos que els dictadors prenen. El segon és la manca de transparència: el poder actua i ni consulta el Parlament ni respon les preguntes de l’oposició. El feixisme i el comunisme, en qualsevol de llurs formes, arriben quan el poble lliura la seva llibertat al poder públic a canvi de una suposada seguretat. Feixisme i comunisme propugnen la supremacia de l’Estat per damunt de l’individu, que es veurà forçat a renunciar a la seua llibertat a canvi dels hipotètics beneficis de la dictadura.

Malgrat que acusen d’esser feixista a qualsevol que contradiu les seues iniciatives, sembla bastant obvi, per a mi, que els mandataris actuals, no solament d’Espanya, també de Catalunya, Navarra o el País Basc, estan en camí d’obtenir aquest control dels mitjans de comunicació, de la Justícia i del poder econòmic. Em resulta vergonyós veure com RTVE, la 1 i la 2, i l’emissora radiofònica Cadena Ser, malgrat que estan finançades amb capital públic, és a dir, pels teus impostos i els meus, s’han convertit en aparells de propaganda del Govern de Pedro Sánchez, i cosa pareguda succeeix aquí, a casa nostra, amb la televisió pública de TV3. I al damunt tenen la carota d’amenaçar els mitjans lliures de prohibir-los que s’expressin lliurement. Per a mi totes aquestes mesures condueixen al totalitarisme. Dona-li el nom que vulguis: feixisme i comunisme són els dos braços del totalitarisme, la absència de llibertat.

Joan Vicent Sampedro