Anem a canviar aquest món

Aquest món té profundes desigualtats i desequilibris. La tradició de la dictadura i la democràcia es va reunir amb el President Suárez que, junt amb els partits comunistes, van haver de flexibilitzar les seves postures, amb un rei Joan Carles, llavors intocable.

Catalunya, crec que marcava el pas a l’estat, per en l’època d’ Aznar i Rajoy, junt amb el Tribunal de Justícia de la Haia; es van confabular amb la legitimitat de les noves lleis per a retallar-nos i derogar-nos drets.

L ’estat eclesiàstic d’ Andorra, per a mi un autèntic estat independent, fins als ’90, era un país sòlid, sense atur i amb habitatge per a tothom, assegurances socials millors que les de l’article 47 i ara tot això ha desaparegut . No sé com ha estat però poc a poc s’han carregat l’ Oremus; els petits negocis; costa trobar treball digne. La gent està molt afectada, al jovent li falta estabilitat; han de preocupar-se excessivament pel seu futur, pacíficament i amb Intel·ligència. amb la burocràcia tornem al passat. No anem bé. Els polítics haurien de ser més honrats i íntegres i així millorarien la seva imatge, ara molt deteriorada.

Sòcrates ja ho deia : mireu els seus fets i no escolteu les seves paraules.

Crec que aquests ídols es creuen amos absoluts de la naturalesa. No saben que hi ha un

Ser superior, amb força de gravetat, meteòric i que ens pot destruir, com va passar amb l’imperi romà.

Els grans homes han cregut en un semi-déu , com Einstein a qui Obama resava.

Crec en les lleis internacionals. L’OTAN , l’església, etc. haurien de fer alguna cosa contra aquestes atrocitats i llavors els poderosos no s’atrevirien a tenir màniga ampla i impunitat total.

Estem en un món globalitzat molt perillós on el mal està per sobre del bé. Hi ha aquell refrany que diu que quan les barbes del veí vegis tallar, posis les teves en remull … .

Si no sabem on anem, estem perduts. La IA, la virtual, al final en porten a l’endarreriment moral i espiritual.

La relativitat, el materialisme, etc s’utilitzen pel mal, per acabar amb el món

NO oblidem que les persones grans que són les que han aixecat aquest país, representant a pesar de totes les mancances, de l’estat del benestar.

Francesc Cucurull i Torra