Fer pagar residus que no existeixen
- 23 jul
- 3 min de lectura
Hi ha un principi bàsic que hauria d’inspirar qualsevol taxa pública: qui utilitza un servei és qui l’ha de finançar. En el cas de la taxa de recollida de residus, aquest principi es resumeix en una idea senzilla: qui més residus genera, més ha de pagar. Malauradament, la regulació que s’està aplicant a Balaguer s’allunya d’aquest criteri de justícia.
Des de Junts per Balaguer ja ens vam oposar l’any 2024 a la creació d’una taxa que obligava a pagar els propietaris de cases desocupades, pàrquings, magatzems i locals sense activitat econòmica, precisament perquè aquests immobles no generen residus. Ara, el Grup Municipal d’ERC ha intentat corregir parcialment aquella decisió introduint quotes progressives segons les dimensions dels magatzems. Tanmateix, el problema de fons continua sense resoldre’s: es manté l’obligació de pagar per un servei que senzillament no es presta.
La progressivitat pot ser una bona eina quan es basa en un ús real del servei, però no resol una situació injusta si parteix d’una premissa equivocada. Fer pagar menys no és el mateix que fer pagar de manera justa. Si un pàrquing privat, un magatzem o un local buit no genera residus municipals, quin és el fonament perquè hagi de contribuir a aquesta taxa?
Existeixen alternatives més justes per vincular el pagament a la generació real de residus. Diversos municipis de la Noguera estan implantant contenidors intel·ligents, un model que respon a les directrius de la Unió Europea i que permet avançar cap al principi de ‘qui contamina, paga’. Malauradament, l’equip de govern socialista ha perdut una subvenció de 340.000 euros destinada precisament a implantar aquest sistema.
A aquesta situació cal afegir-hi una gestió tributària deficient. La nova taxa es va aprovar el 2024 amb la previsió que entrés en vigor el 2025, però la manca de preparació del padró fiscal ha fet que no s’hagi pogut aplicar fins el 2026. Aquest retard no és una simple anècdota administrativa; genera inseguretat jurídica als contribuents i posa de manifest una planificació insuficient en un àmbit tan sensible com la fiscalitat municipal.
Tot això arriba, a més, en un context en què molts ciutadans perceben que el servei de recollida no està a l’altura de l’esforç econòmic que se’ls demana: quan Balaguer està més brut, més paguem pel servei. A preguntes de Junts, el mateix equip de govern ha admès que el 70% de les illes de contenidors es troben en mal estat. Els contenidors estan en condicions lamentables i la brutícia als carrers és una preocupació recurrent.
La Paeria necessita recursos per prestar els serveis públics, ningú no discuteix aquesta realitat. Però la recaptació no pot convertir-se en un objectiu per si mateix. Les figures tributàries han de ser proporcionades, coherents i, sobretot, justes. Per això continuem defensant que la taxa de residus s’ha de vincular a la generació efectiva de residus i no simplement a la titularitat d’un immoble.
La proposta d’introduir quotes progressives en funció dels metres del local va tirar endavant malgrat els nostres vots en contra. Però per enguany no serà aplicable i a l’octubre haurem de tornar a debatre les ordenances fiscals. Des de Junts tornarem a defensar que ningú no hauria de pagar una taxa de residus si no genera residus. És una qüestió de justícia fiscal i de sentit comú.
Marc Solanes, Gemma Peries i Jesús Polo, paers de Junts per Balaguer

























