Lo que les persones grans no expliquen

Abans, a la meua època quan anava a ferrar animals a les masies, sovint trobava famílies on els avis eren els patriarques. Tots vivien plegats, units i amb afecte. A casa és respirava un bon ambient i els fills aprenien molt dels pares i dels avis, que tenien l’experiència de la vida.

El passat no és una carrega sinó una font d’aprenentatge. Abans és valorava més la saviesa dels grans i el respecte dins la família i això val molt, tot i que encara a dia d’avui no és suficient, la reflexió és més útil.

La majoria morien a casa envoltats dels seus, ara per a bé o per a dolent això ha canviat, la nostra modernitat en molts aspectes canvia, ara quan la parella falla, un perd l’estabilitat, les condicions, i és molt difícil estar a casa, perquè quan ets gran no coordines, ja no hi tens lloc. I et proposen anar a una residència, jo no estic en contra de les residències, avui en dia hi a molta gent que hi resideix; és una cosa actual.

Ara hi ha moltes coses en que no estic d’acord, vivim en una societat que parla molt de progrés, però alhora sembla que és perden alguns valors, el alguns llocs del món estan vivint guerres injustes en contra de la legalitat, i de l’humanisme, sembla un extermini. Això sembla Roma, una societat hedonista i descregut, de vegades sembla que la gent només busca el benestar immediat i oblida el sentit profund de la vida, tinc les meves raons per fer-ho, perquè ara només saben viure de les rentes que poden obtenir. Per això hem d’actuar ràpid. El món canvia ràpidament, s’està enfonsant al nostre voltant, així que li hem de deixar a les noves generacions un futur millor. Els joves han d’aprendre a ser sensibles, responsables i bones persones, perquè només així podrem construir una societat amb més sentit i esperança.

Francesc Cucurull i Torra

Col·laborador