Quaranta anys de Groc

Parlar dels 40 anys de Groc és parlar d’un fragment important de la història quotidiana de Balaguer. Durant quatre dècades, la revista ha explicat la vida política, social i associativa de la ciutat amb criteri, esperit crític i voluntat de fer comunitat.

Com a col·laborador durant més d’una dècada, Groc em va oferir una gran oportunitat per escriure amb llibertat, aprendre i créixer dins d’un projecte col•lectiu respectuós amb el lector balaguerí. Al llarg dels anys hi he publicat desenes de desenes d’articles, majoritàriament amb una mirada optimista, convençut que la crítica i l’esperança poden anar de la mà.

La passió per escriure ve de lluny, reforçada per certàmens literaris i experiències prèvies a Balaguer. També he signat articles polèmics, sempre amb voluntat de debat constructiu. Tot i fer vida a Lleida, continuo arrelat a les terres de Ponent i atent a l’actualitat de Balaguer, una ciutat viva i pròspera, porta dels Prepirineus.

Aquest recorregut no hauria estat possible sense el suport de l’equip de Groc, dels col·laboradors, dels lectors —també dels crítics—, ni sense la complicitat de persones, entitats i institucions. En un món cada cop més digital, el repte de Groc és adaptar-se sense perdre l’ànima, una utopia necessària i possible.

Aquest text no és un adéu definitiu, sinó un fins aviat on seguiré atent i escrivint que, de fet, mai he deixat de fer-ho. Balaguer continua al meu cor, i mentre sigui així, el vincle amb la ciutat i amb Groc seguirà viu, amb optimisme, esperança i gratitud. Fins la propera.

Josep Maria Castells i Benabarre

Col·laborador