Gaspar de Portolà no s’hauriade tocar

Quin model educatiu volem per al nostre país? Tenim una idea clara de futur o anem prenent mesures puntuals lluny de configurar un model educatiu planificat? A Balaguer, l’Escola Gaspar de Portolà, amb 54 anys d’història, ha format generacions i generacions de balaguerins i balaguerines. Si d’una cosa pot presumir la nostra escola és del seu tarannà acollidor i, per consegüent, de tots els adjectius que signifiquin la idea d’una educació inclusiva. Docents i ex docents, categoria que m’apel·la, hem anat entomant tots els reptes que ens ha imposat l’Administració. Sovint, amb consignes no pactades. Sense res a dir per part dels docents, que són els qui dia rere dia han de fer front -molts cops navegant i sobrevivint- a les problemàtiques que ens presenta la societat actual. I, més concretament, la realitat social de Balaguer. Ara es comunica a l’equip directiu de l’Escola la possibilitat que el proper curs només hi hagi una aula d’I3. L’única escola pública que manté les dues línies a la capital de la Noguera passaria a tenir-ne una. Aquesta mesura durà conseqüències. Famílies, no poques, que volen optar a matricular la canalla al Gaspar ja no ho veuran factible, perquè tan sols amb els germans d’alumnes que ja són a l’escola s’omplirà una aula d’I3. L’única que hi hauria, vaja. Aquesta decisió demostra, un cop més, el menyspreu cap als docents i cap a aquest mig segle d’història de l’Escola. Demostra poca consciència i nul·la estima a tot el treball realitzat al centre que, constantment, ha minimitzat les mancances pressupostàries, organitzatives i de model educatiu públic convincent que ens han brindat els governants. Ells prediquen, proposen, imposen, decideixen, però sempre des de fora de l’aula. Mai no hi són, a peu de canó, en contacte directe amb la diversitat dels alumnes i les seves famílies. Què vull dir amb tot això? Que aquesta és la gota que fa vessar el vas, després d’un etern degoteig de males decisions. En aquest cas tampoc no han fet un treball de camp per analitzar si la proposta de tancament de la línia d’I3 del Gaspar de Portolà és el que demana la realitat socioeducativa de la ciutat. Justifiquen la decisió en xifres. Ara, enmig del curs. Amb la matrícula viva. I recordant que ja són, com a mínim, 19 germans d’alumnes, els que començaran el curs que ve. No se cenyeixen ni es volen cenyir a la realitat. El quan tampoc és casualitat. De fet, és estratègic. Ens assabentem de tot plegat just abans d’obrir preinscripcions. Això fa desmotivar les famílies que tenien com a possibilitat matricular la mainada al Gaspar de Portolà. Sembla una política dissuasòria. Desacrediten l’escola pública, destrueixen la igualtat d’oportunitats i contribueixen als guetos escolars. El Gaspar de Portolà no s’ha de tocar. Perquè és un pol d’educació inclusiva i d’integració social a la ciutat, la comarca i el país. Perquè no dona l’esquena als reptes que tenim com a societat. I, en definitiva, perquè el balanç acadèmic acredita el procés. Gràcies als qui aposteu pel Gaspar de Portolà. No ho deixeu de fer.

Carmina Laboreo Castro

Mestra Jubilada del Gaspar de Portolà Balaguer