Ucraïna: La guerra preventiva

Aquesta guerra és molt premeditada per objectius diversos des de la meva petita percepció d’un simple ciutadà a qui demanen el vot per estar en democràcia, llibertat, pau i respecte. Després de llegar i veure els debats televisius i la reacció del poble, pensava que s’esgotarien tots els recursos abans d’iniciar un conflicte bèl·lic. Estic molt confós i crec que no ens trobem en bon camí. És molt aterridor veure que tots els esforços per evitar aquest enfrontament han fallat i que els interessos russos hagin passat per sobre d’ells, del Consell de Seguretat, de les Nacions Unides i el més greu, de la justícia divina.

Pel que fa a la religió, de la que tant se n ‘ha parlat, crec que s’està profanant el nom de Déu en va perquè en cap text es parla de fer el mal, però sí de fer el bé, de servir o ajudar als altres. La bondat sorgeix de la Intel·ligència; ser respectable no és ser bo, hem de pensar el món com en una totalitat i no dividir ni crear guerres. Els polítics no estan sols en això; tots hi estem; alguns volen la guerra perquè els aporta un benefici, de manera que tots hem de tenir l’educació correcta. També crec que els controladors de la pau són els principals fabricants d’armes que han generat angoixa i confusió. L’escenari en què es reflecteix la realitat és un desafiament, no un destí; no estem obligats a acceptar aquest món al revés.

Existeix una resignació universal per combatre i no viure amb por i desobeir per amor perquè els vincles afectius estan per sobre de totes les lleis injustes. Si tenim moltes finestres tancades o brutes que ens priven de veure la llum pura del sol, hem d’obrir-les o sortir directament a fora per tenir una percepció directa i equànim.

No a la guerra en nom de Déu. Hem de tornar a mirar els valors humans i els comportaments cívics encara que no tinguin premi material. El premi és espiritual. Només demano que tinguin més respecte i no pronunciïn més paraules buides, cíniques i hipòcrites sobre la providència, que és per a tothom i ningú és privilegiat i pot parlar en nom seu en aquests conceptes que he llegit.

El que avui està en joc és si el món ha de regir-se per ella o si encara hi ha possibilitat per a constituïr un ordre internacional en que la presumpta omnipotència no sigui l’única font de dret. Només és un pensament d’ un simple ciutadà que no creu en la violència, ja que aquesta només separa més i genera odi. Confio en que algun dia venceran la pau, la veritat i la compassió.

El més trist de tot és que anem a la guerra, la qual per a mi, no hauria d’existir perquè tots som humans i per tant, tenim dret a la vida.

Com va dir el pacifista Gandhi: “L’ull per ull deixarà el món cec”.

Francesc Cucurull i Torra