Lo important és l’ésser humà: el camí que porta cap a Déu

Cadascú de nosaltres pensa que som psíquicament individus separats; això és una confusió colossal.

Cadascú pensa que realitzar-se a si mateix és la seva separació, està lluitant per aconseguir la pau, per obtenir seguretat i aquesta pau i seguretat són totalment negats i la raó és que la separació no existeix tractant de separar allò inseparable, el resultat serà el caos culpa d’un condicionament de tota la vida.

Si la pisquis no està en ordre la resta és inútil. El punt és som tots realment un encara que som similars a la consciència bàsicament estem tots preparats sobre el mateix sol?

Crec que encara arribem a temps per restaurar el nostre equilibri moral si fem una meditació dels nostres pensaments, paraules i accions pel mètode de les quals descobrirem que pel camí que estem navegant entre els esculls de les fallides, al mateix temps hem de refrescar la nostra memòria i aclarir la nostra vista que en aquest món només anem de trànsit i que cap no podem vanagloriar-nos de tenir un sol minut segur de vida i només podrem emportar-nos el que haguem après en aquesta escola de la vida la principal lliçó de la qual consisteix a fer tot el bé possible als nostres semblants, en cas contrari només responsables davant la llei de causa i efecte la llei activa del qual actua, treballa perquè tots puguem recol·lectar la collita que hàgim sembrat. Per canviar d’estil de vida és molt important el coneixement propi, un constant aprendre sobre un mateix, que implica conèixer-nos nosaltres mateixos, és una cosa tan subtil, tan complexa, és una cosa evident, essencialment és conèixer-se un a si mateix en el precís instant en què les coses estan passant, en comptes d’emmagatzemar-ho a la memòria. A través de les reaccions començo a descobrir el que sóc.

Francesc Cucurull i Torra