Ells, la coalició que governa Espanya, PSOE i SUMAR, ho neguen, però la trompada que s’han fotut a Galícia és de campionat. Tota la campanya electoral de Su Majestad Pedro Primero el Bello i la Yoli, que és gallega i no ha obtingut ni un sol diputat, no ho oblidem, va estar dirigida contra Alberto Núñez Feijóo, líder del Partit Popular, no contra Alfonso Rueda, el candidat del PP a la Presidència de la Xunta de Galícia. Va ser una campanya exclusivament dirigida contra la persona de Núñez Feijóo, no contra les polítiques del seu partit que, pel que es veu, no deuen desagradar gaire als gallecs, tota vegada que aquesta és la cinquena majoria absoluta consecutiva que guanyen.
Ara que els gallecs els han sotmès a la derrota més humiliant de la història de la nostra democràcia, els aduladors professionals de Pedro Sánchez, fins i tot bona part de la premsa subvencionada que els fa costat, diuen que no cal extrapolar els resultats d’aquestes eleccions autonòmiques a la política estatal, perquè eren precisament això, unes eleccions autonòmiques, però durant tota la campanya electoral, uns i altres, no han fet altra cosa que atacar la persona de Alberto Núñez Feijóo, líder estatal del partit.
No és culpa de l’amnistia en projecte, o dels atacs al poder judicial, darrera garantia dels drets de tots nosaltres, que un dia rere l’altre, el poder polític menyscaba i posa en risc de pèrdua; la culpa és d’un president del govern narcisista, capaç de vendre Espanya al Marroc per tal de continuar vivint al Palau de la Moncloa; d’un president del govern que incompleix dia rere dia les lleis de transparència que ell sí exigia complir els presidents anteriors; la culpa la té un president del govern d’Espanya que encara no ha explicat a l’opinió pública, és a dir, al Congrés de Diputats, el contingut dels acords amb el Marroc o amb els partits defensors dels assassins en serie etarras que, malgrat que no han volgut col.laborar amb la
Justícia per aclarir els 320 assassinats encara no resolts, que tots els dies humilien i fan escarni de les seves víctimes, estan rebent subvencions i concessions de part del govern d’Espanya; partits, com ara Junts per Catalunya que, amb un 11,25% dels vots dels catalans, menys que el PP, actua i exigeix com si ells sols representessin a tot el poble català.
Davant el paper que el propi president Sánchez i l’expresident Zapatero, l’individu més estúpid i ignorant que ha passat mai pel govern d’Espanya, que li va fer de representant durant la campanya electoral a Galícia, els gallecs d’esquerres han optat pel vot útil del BNG, partit nacionalista galleg que ara, quina sorpresa, també es declara independentista.
El resultat, PP 40 diputats, PSOE, 9, SUMAR 0, PODEMOS, 0. Dit d’una altra manera: el PP ha obtingut més vots i diputats que BNG, PSOE, SUMAR i PODEMOS junts. I si no s’haguessin malbaratat els 35000 vots dels cap de suro de VOX, encara haurien tret més diferència.
Si aquest resultat electoral funest de la coalició de govern no és per fer-se-ho mirar, per fer una reflexió interna, per admetre les errades comeses, en definitiva, per fer autocrítica, allò que desconeixen absolutament el narcisista president Sánchez i la seva cohort d’aduladors i xupópters, la debacle del PSOE, un partit amb més de cent anys d’història, no sempre brillant, que indubtablement ha fet molt per modernitzar Espanya després de la dictadura franquista, sera un fet irreversible.
Joan Vicent Sampedro
