Quin nom més dolç el de la meua estimada companya de vida i que fàcil és de pronunciar. Se'n va anar un dia molt sola i ja no va saber tornar.
Jo la cridava i ella no em va respondre; no em va respondre perquè Déu ja se la va emportar; es va emportar un tros del meu cor, que se'n va anar amb ella, el mateix tros que ella em va donar quan ens vam conèixer.
Aquesta casa ja no és la mateixa, com la trobo a faltar... se'n va anar un dia molt sola i ja no va saber com tornar, però jo sempre la seguiré cridant.
És tant dolç el nom de la meua estimada Ramona, i tan fàcil de pronunciar, que encara que no em contesti sé que sempre em sent des del més enllà.
Fins aviat ens puguem veure, perquè sempre estaràs en el meu cor i al meu costat.
Gràcies per tots els anys al meu costat, estimada meua.
P.S: Incloent a la meua estimada mare.
FRANCESC CUCURULL I TORRA
