Era d'esperar, i per fi ha passat. Tota l'agricultura i la nostra catalana, han plantat el pal d'avís de que Prou de tanta incompetència, Prou de tantes paraules i promeses que no son res en la realitat que s’ha de viure. Com és abundosa la collita d’incompetents que tots els partits s'afanyen a colar en qualsevol ocasió que tenen. Pel que es veu, no es solament la nostra autonomia, doncs en els dies que hem viscut, tots els d'Espanya demanen el mateix, senzillament poder viure del que treballen i suen Estiu i Hivern. No tants paperots. Preus justos per la producció, i ficar en la realitat del cada dia a Brussel·les, que no deixen d'ésser una colla de desvaguerats i cesans de molts partits polítics, que del camp no en saben un borrall.
Aquí i allà i més enllà, cada dia es donen més impediments per la feina necessària i útil per a tots els habitants d'aquesta Europa burocratitzada que ha de menjar al millor preu i qualitat. Dos conceptes: Sanitat i Qualitat que el nostre pagès s'arrisca cas de no fer-ho. I mentrestant hi ha compradors que això no ho fan, i es molt fàcil de controlar amb els mitjans d'avui. Fa pocs dies, unes maduixes eren portadores de Hepatitis A. Ni eren d'Espanya. Varen passar els controls sanitaris sense parpallejar. I per riure, la campanya nacional no havia encara començat.
Un fort aplaudiment a tots els que han dit prou i els han ficat en evidència. I tots tranquils, si ara la Generalitat no té Pressupost aprovat. El Gobierno de España tampoc però anirà a la prorroga de l’actual. Es faran eleccions i surti qui surti, amb poc de temps es convertiran en uns mestres de fer números en roig,perquè mai en sobrarà un euro, doncs hi ha tantes mans en voler-ho, i tants forats no visibles preparats.
I parlant d'altres coses més actuals, puc pensar que el nostre President Aragonès ha fet l'únic que podia fer. Les darreres eleccions ja varen ser una clara advertència (amb la quantitat de vots perduts per E.R.) A les properes qui pot saber-ho, però jo crec que ara és hora de Junts x Catalunya, amb l’ombra del Puigdemont ben positiva, malgrat tenir a una senyora Borràs fent un contrallum ben negatiu.
Els Socialistes han de pagar, malgrat la figura en positiu del Sr. Illa, doncs molts catalans no eren partidaris de l'amnistia, ni de res semblant. La figura del Presidente del Gobierno es suficientment polsosa amb els pactes. I quan li convé te sempre molta feina.
La patètica imatge de l’actual Honorable, quan va voler explicar l’oposició als pressupostos, no se la va creure ningú. I amb tot, el que surt perdent soc un servidor. Jo quan veia a tots els consellers, camí de la reunió del govern. Sempre encapçalada per ell, i la seva secretaria o consellera. I tots els altres seguir-lo mansament, aparelladets amb el seu respectiu company.
Recordava les sortides amb el Germà Peralba (escolapi) alguns dijous per la tarda, en que la parella era ja formada al pati de la escola. Els més baixos al davant i els més alts al darrera. quin temps més feliç era aquell. Igualet o millor que el que podien tenir aquells consellers relaxats i feliços.
C.G.A.
