D’ençà que em van designar paera en cap de Balaguer, han estat molts els minuts de silenci que hem convocat en record a les víctimes de violència masclista. Cada cop que rebia l’avís d’un nou feminicidi m’assaltaven sentiments de desconcert, frustració, tristesa i ràbia.
Els feminicidis són la punta de l’iceberg, però no l’únic enemic a combatre. Cal ser conscients del gran volum de discriminacions i micromasclismes que els sostenen, i ser conscients també que aquestes discriminacions són resultat de causes molt diverses interrelacionades entre sí, i que aquest fet augmenta la complexitat a l’hora de poder-les eradicar.
Aquest tracte discriminatori es du a terme en diferents àmbits de la societat i el laboral n’és un. El 22 de febrer és el dia europeu per la igualtat salarial, dia en què caldria fer una reflexió i revisió de com estem fent les coses en aquest sentit, ja que en el context de les desigualtats laborals en destaca la salarial. És per aquest motiu que voldria parlar-vos del concepte de bretxa salarial i de la importància de tenir-la present.
La bretxa salarial és un indicador que mesura les desigualtats salarials entre dones i homes. Aquestes desigualtats són un dels problemes a tenir en compte en una societat que pretén ser justa i igualitària. Aquest indicador està condicionat, en part, per la valoració social i econòmica del treball que realitzen les dones.
En aquest sentit, tant el teixit empresarial com l’administració són elements clau per a combatre aquest tipus de desigualtats. És poc freqüent percebre bretxa salarial ajustada, ja que aquesta seria il·legal i denunciable; en canvi la bretxa salarial no ajustada requereix d’una diagnosi específica per poder-la identificar i poder incorporar així les mesures correctores necessàries que reverteixin aquesta bretxa.
Des de la Paeria de Balaguer hem iniciat la renovació del nostre Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes. En aquest moment estem en la fase de la diagnosi, la qual permetrà identificar els indicadors sobre els quals caldrà actuar.
Aprofito aquesta oportunitat per traslladar la necessitat d’incorporar a les empreses valors essencials que afavoreixin i permetin un tracte més just, igualitari i una major conciliació de la vida personal i laboral de les persones. Així mateix, també voldria informar que la Paeria de Balaguer ofereix informació, dirigit a tot el teixit empresarial amb l’objectiu de conèixer el marc normatiu, les obligacions legals i els avantatges de disposar d’un pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes a les empreses.
Per finalitzar m’agradaria compartir una frase d’Àngela Davis, que últimament tinc molt present en el meu dia a dia i que crec que té molt a veure en el dia internacional per la igualtat salarial, i que diu així: “ No estic acceptant les coses que no puc canviar, estic canviant les coses que no puc acceptar”.
Lorena González Dios, Paera en cap de Balaguer
