28-04-25

Avui fa un mes que ens vam quedar a les fosques. I en concret encara no se sap que va passar. I entre nosaltres ens podem dir que no ens pot sorprendre: era d’esperar. I tal com era d’esperar, els adversaris del govern han motivat un enfilall de preguntes amb tota l’agror que també era previsible. Una vegada més han demostrat que no son adversaris, sinó enemics. És trist, molt trist, que tots nosaltres estiguem enmig, d’una manera involuntària i totalment legal, com haver anat a votar, per uns o pels altres.

Ciceró va escriure que per ésser una mica lliure, l’home ha d’ésser esclau de la llei. Que diria avui de tots els silencis i dels excessos de la paraula dita, embolicada amb verí. O amb el propòsit de ferir amb tota la retòrica acalorada, en que no recorden tot el malament en que ells ho varen fer, i que encara avui cueja, i que fa que als seus ulls tenen la brillantor de l’odi.

No puc creure que en aquestes posicions, d’ofensa diària es trobin en el camí de captar més votants. Jo crec que allunyar al simple ciutadà que prou fa aguantant el dia a dia, que diàriament es fa més difícil. Ni té la llibertat per quasi res, sense més paperots.

Aquest llenguatge barroer per enfangar qualsevol li pren tota oportunitat al diàleg. Davant tenen una persona prou dura, curtida, amb bona llengua i ben informada que no s’arrugarà i pot ferir-los a ells.

S’ha de tenir prou responsabilitat per a ser conscients que a l’ànsia de governar en un futur (?) d’una manera serena i dialogant. Fen bona la paraula Democràcia, que entre tots els partits, dic tots, amb poc temps l’han malejat. A la fi i cap, no diuen uns i altres que son polítics, doncs és la seva feina, que per això cobren... i molt. I dient-ho amb una veu ben fluixeta, ens fan avergonyir als que anem a votar.

C.G.A.