Enguany fa 15 anys que es va obrir al públic el Parc Astronòmic Montsec (en endavant PAM). El PAM i la marca turística «Montsec» van ser iniciatives Govern de Catalunya, mitjançant el Consorci del Montsec, per a dinamitzar turísticament l,economia del territori. El seu objectiu era donar un impuls de millora de l’economia mitjançant l,aprofitament d,unes potencialitats naturals tot convertint-les en productes turístics únics.
Durant el període 2009-2012 va ser gestionat de forma externalitzada i va tenir una mitjana de 20.000 visites anuals. En el període 2013-2019 va ser gestionat directament pel Consell Comarcal de la Noguera (mitjançant conveni d’encàrrec de gestió amb el Departament de Presidència) i va aconseguir elevar els visitants a 35.000 els anys 2018 i 2019.
A partir de l,any 2020 i determinat per una modificació en les lleis de la contractació pública el conveni d’encàrrec de gestió va esdevenir inviable i s’havia d’haver substituït per un conveni de col·laboració. Per això, a començament de l,any 2019 es van iniciar les converses entre Consell Comarcal i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -a qui el Govern havia adscrit l,equipament en substitució del Departament de la Presidència-, per tal de signar el conveni de col·laboració en la gestió del PAM. El plantejament de les converses consistia en que FGC es fes càrrec de la gestió interna i el Consell Comarcal ho fes de la gestió externa. El cert però, es que aquest conveni no es va arribar a signar i l,1 de gener de 2020 la gestió del PAM va ser assumida totalment per FGC.
El nombre de visitants dels anys 2020 i 2021 no es pot tenir com a referència perquè els dos anys van estar marcats per la pandèmia. L,any 2022 els visitants ja van pujar a 31.000 i l,any 2023 a 30.000, tot i que aquest any el PAM va estar tancat durant uns mesos per obres de millora i ampliació. Aquestes millores i ampliació de ben segur que han de significar un record absolut de visitants aquest 2024, any del 15è aniversari.
Crec que la història del PAM es una història d’èxit perquè actua com un atractiu que ha beneficiat al conjunt del sector turístic del territori entre Balaguer i Tremp, atès que s,ha constatat que la majoria dels seus visitants aprofiten l,atracció que té el PAM per quedar-se a dormir a la zona i utilitzar altres productes i serveis.
Tanmateix hi ha uns fets d’aquests 15 anys no tan positius. El primer ha estat la desvinculació de l,administració comarcal atès que aquesta no va assumir la responsabilitat de la gestió externa (comunicació, activitats, estratègia comercial, relacions institucionals, etc), perdent el prestigi i la projecció que li suposava -dins i fora de Catalunya- el lideratge d’un equipament tan únic i exclusiu. Per això cal agrair a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que assumís tota gestió integral del PAM i també la seva implicació en el manteniment i millora de les instal·lacions. També cal un agraïment especial a tot el personal del Parc per la seva dedicació, implicació i saber fer.
Un altre fet no positiu d’aquests anys ha estat el desaprofitament de tota la feina feta pel Consorci del Montsec i el Consell Comarcal de la Noguera per crear i posicionar al mercat la marca turística «Montsec» que incorporava a tota l’oferta i productes de la Noguera. Reprodueixo literalment el que l’any 2021 escrivia el president de l,Associació Montsec Turístic:
«.....El Montsec és una marca turística molt potent, bàsica per a comarques com el Pallars Jussà i la Noguera i altres d’Aragó. Contràriament aquest criteri, els nous mapes d,aquesta zona que ha imprès el Consell Comarcal no marquen clarament ni el Congost de Mont Rebei, ni l’observatori del Montsec; dos indrets que han esdevingut un dinamitzador bàsic i continuat del territori des de fa més d’una dècada....Així mateix, també s’obvia una marca ja posicionada com la del Montsec i es demostra una certa miopia turística que caldria repensar. Per cert, apart de que aquesta iniciativa no ha estat consensuada amb el sector, no deixa de ser curiós estar en una oficina de turisme i veure que el 90% de persones que necessiten informació demanen per aquests indrets que no s,han reflectit clarament en aquests nous mapes.».
I finalment, no ha estat positiu no haver aprofitat (ja sigui perquè no s,han presentat projectes o perquè aquests no complien els requisits establerts a les bases) les convocatòries dels Fons Europeus Next Generatión; unes convocatòries que finançaven al 100% projectes d’inversió turística. L’excepció ha estat el Consorci Segre-Rialb, -on hi ha tres municipis de la Noguera i tres municipis de l’Alt Urgell- a qui s’han concedit 2’5 milions d’euros i al qual cal felicitar.
En endavant potser caldria esforçar-se a capgirar aquesta tendència, sortir de la zona de confort i ser més ambiciosos i proactius.
Josep Vilajoliu Torrente
