El passeig de l’Estació

Hi ha molta gent que passeja pel passeig de Balaguer. Algunes persones ho fan amb cadira de rodes, d’altres necessiten l’ajuda dels familiars o dels amics, i també n’hi ha que compten amb persones que l’Ajuntament contracta per fer aquesta tasca i fer-los companyia. És una bona acció que ajuda moltes persones.

També hi ha persones amb problemes de mobilitat que, gràcies als seus vehicles elèctrics o a altres ajudes, poden sortir a passejar i gaudir de l’aire lliure. I, és clar, tampoc ens podem oblidar dels nostres amics de quatre potes, els gossos, que també formen part de la vida del passeig.

A l’estiu, els arbres, amb les seves branques i fulles, formen una ombra agradable que ens dona frescor i benestar. Al passeig et trobes amb gent, persones que es saluden, conversen i comparteixen moments. Tot això fa que es creï un ambient acollidor i una sensació de comunitat.

Amb el pas del temps, al voltant del passeig s’hi han construït edificis importants, com ara bancs, botigues i supermercats. Al final del passeig també hi ha unes cases amb forma de xalet que donen un encant especial a la zona. D’altra banda, hi trobem moltes cafeteries amb les seves terrasses, oficines i entitats bancàries, com La Caixa.

També hi ha un bon restaurant al passeig de l’ Estació. Quan la meva companya era viva, hi érem clients habituals. Ella era una persona insubstituïble i molt estimada. Jo encara hi continuo anant i em considero afortunat de tenir-lo tan a prop, sobretot perquè tinc problemes a les cames. A més, hi fan un menú molt bo, ofereixen un bon servei i hi ha un ambient molt familiar.

Jo sempre dic que Balaguer té un riu que dona vida, un Sant Crist que ajuda en els moments difícils, una Santa Maria històrica i una plaça Mercadal que, juntament amb el passeig, fan que la ciutat sigui única.

Per tot això, penso que Balaguer és una ciutat que brilla per si sola. Em sento de Balaguer, hi visc des de fa temps i em sento molt agraït de formar part d’aquesta ciutat.

Francesc Cucurull Torra