De massa? ...Potser?

Fa ja uns dies vaig llegir a la premsa que la Generalitat destinava 200 milions d’euros anuals, durant tres anys, per donar una forta espenta a l’us i coneixement de la nostra llengua. Res a dir, amb l’excepció que trobes com passada de rosca la quantitat assignada.

Els que vàrem tenir l’ensenyança en castellà, fins i tot d’un germà Peralta (escolapi), en aquells temps ja molt llunyans. Quan aquells temps es van fondre, van surar patufets, revistes, propaganda i llibres, que molta gent els vam fer nostres en part. Jo recordo que un diari anomenat Avui, va fer més fitxes col·leccionables de la gramàtica catalana. Ens vam trobar amb diccionaris de tot preu. A partir de 1975 tot va anar canviant. Hi havia bona literatura, i amb temps es van ficar a igual preu que la castellana. Jo vaig comprar en català l’obra completa del Josep Pla de l’editorial Destino, i us puc dir que m’han donat més del que em va costar.

En un llunyà dia, sortint de casa matinet, vaig trobar a dos amics parlant, i em van fer donar conte d’un silenci que ells notaven, i jo no. Va sortir el motiu, que no era altre, que el resultat de les eleccions municipals, fetes el dia anterior, on havia perdut el sr. Borràs i guanyat el sr. Aguilà. El Jordi Jou (E.P.D.), va dir que el poble potser havia volgut donar una “bufetadeta” a certes maneres de fer, i mal considerada la força, havia passat a ser un cop de puny del tot immerescut pel derrotat.

D’aquesta xerrada matinera va sortir, crec jo, la meva primera col·laboració al Groc. Estàvem el 1995. Com passa el temps!

Però tornant al principi i motiu de l’escrit, 600 milions d’euros poden despertar molt cobdícia. Amb molt possibles justificants. És de suposar que el moment que ens toca viure, pot fer i hauria d’ésser, en un futur proper, molt més escrupolós amb els diners públics, que són els de tots. Diuen.

C.G.A.