I els dilluns

Un dilluns se’ns mort el Sant Pare. En un altre proper dilluns se’ns mor la llum elèctrica. Sense cap agonia, sense malaltia prèvia, amb abundància de salut en la seva producció i sense cap avís. Es pot pensar en tot i en tots. Durant unes llargues hores vam tenir temps suficient per poder-nos convèncer de la gran Europa Unida, i de tot el que ens falta per a ser alguna cosa en aquest mon globalitzat. De moment no cal oblidar-nos d’unes bones fàbriques d’espelmes.

Costarà molt de temps en que se’ns pugui dir la mitja veritat, del que certament vam haver d’aguantar amb un ànim vertaderament estoic.

Amb la foscor obligada, i potser amb els ulls tancats i potser mig adormit, veia a la senyora Ursula von der Leyen, tan polida, sempre amb la mateixa rialla. Amb tots els botonets de les jaquetes que sempre porta ben cordats. Que remena el cap, recriminant al Sr. Sánchez, les confiances amb el Gran Capital, que sempre que vulguin faran el que a ells els convingui per demostrar els punts flacs de qualsevol govern que no sigui del seus. I avui tenim, diuen, un govern progressista i d’esquerres ben vestides; el capital no oblidem mai, que per ell mateix, és de dretes.

Deia el Sr. José Mujica a l’entrevista, que em va impressionar, amb l’Évole, que entre Política i Capital, aquest darrer sempre guanyarà.

Podeu imaginar-vos que podria passar, si a vigilies d’unes eleccions generals, passés algo semblant?

Vostè lector i jo, no ens assabentarem de res del cert, i així viurem més tranquils.

I deixant-ho així. El que tingui cucs de seda dintre de poc, podrà anar a recollir fulles de morera. I tots tranquils.

C.G.A.