top of page

El que es veu

  • Foto del escritor: Groc
    Groc
  • 22 may
  • 2 Min. de lectura

En la meva vida, podriem afegir llarga, , sense mentir. He vist moltes coses, potser massa i tot. I amb la dita Democràcia no cal dir que la memòria d’un ha estat superada per la quantitat de notícies de tot color. La majoria per un ampli marge ens parlen de cobdícia, que ha despertat la moneda actual amb el seu valor que va fer quedar ridícula l’estimada i enyorada pesseta.

Aquest senyor Euro, ha estat el detonant que tots portem dintre de l’ànima: Tot sembla poc, i en realitat és massa.

Més se’n guanyen, més se’n necessiten. És un senzill canvi de butxaca i de mans. Quasi imperceptible, però crea un estrany neguit. Quan un es fa vell sense vergonya de dir-ho, pensa moltes vegades en un altre temps, i l’enyores amb nostàlgia.

Però deixant els records que tan agradosos son, i que sempre tindran cabuda a estones en la nostra vida actual. Veus amb una sorpresa sempre nova tota la porqueria que la dita “Democràcia” ens ha portat. Llastimoses epidèmies que descobreixen els milions de mascaretes que no reunien el mínim de lo mínim de seguretat, pagades a preu de plata. Unes descobertes i altres que dormen en pau i profit de simples lladregots.

Ministres amb pis de lloguer per l’amant, tendra i joveneta, que rebia un salari sense un treball fet, i que no crec, que pagués el lloguer.

I germanet, amb empleo en un treball no existent. I tota la crosta d’una ferida mal curada. Coneixem a Koldos i altres herbes que no sabem on arriben les seves arrels. I no caldria ni parlar de res més, si no fos que tots podem veure amb les notícies escrites o escoltades que les nostres “Democràcies” es van accelerant en la seva degradació moral i ideològica, amb una velocitat creixent. I la nostra ja dona senyals en massa llocs.

El nostre govern està sa. Però ha de tenir a cinc partits que desitgen el que ell té a ple gust, i si no ho fa no el recolzaran. I tots fan bona la cançó “Y todos queremos más y más”.

I això pel ciutadà normal no deixa d’ésser una misèria cerebral. Una pena i un desastre. Amb euros o en calderilla.


C. G. A.

28-04-25

Avui fa un mes que ens vam quedar a les fosques. I en concret encara no se sap que va passar. I entre nosaltres ens podem dir que no ens...

 
 
Cosa de tots

Fa una mica més d’un any que vaig venir a viure a Balaguer amb la meva dona. Ella és nascuda aquí, però jo no. Havíem viscut a Lleida,...

 
 
banner-reclam.gif

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

nuevo logo P.jpg

Publicació controlada per

PGD blanco.png
bottom of page