D’ahir i d’avui

En aquets darrers dies la boira s’ha fos i veiem el sol, potser s’arribarà a complir la dita de “el sol de febrer ennegreix com un carboner”. Benvolgut sigui de moment.
    En els altres assumptes tot va seguint la normativa d’un país democràtic i potser amb massa llibertat. Moltes notícies de la premsa et deixen bocabadat. Per l’altra banda jo no puc entendre aquesta febre del mòbil per estar al dia, a l’hora, i al segon de la majoria de cafrades que diuen els  directors d’aquestes dites “redes sociales”, i que motiven que tothom vagi encaparrat llegint i escoltant pel carrer. Malgrat les advertències de pedagogs i especialistes que desaconsellen aquest abús, i menys aquest accés tant fàcil a certes edats. La majoria de pares no en fan ni cas. Per molts pares és una manera com un altre de poder estar tranquils. Bé, no és el meu cas i encara no sé, perquè n’he parlat. Però dit està,  i el temps ens dirà qui anava errat. Tampoc entenc aquest degoteig de dones mortes, assassinades pel seu company de torn, amic, company de llit o marit, i altres cinquanta noms que en això del “triqui-triqui” podríem trobar. Amb les llibertats que hi ha, i abundància de problemes particulars, pot semblar que emparellats es  puguin alleugerir, i no deu ser així. I més si hi ha fills d’un i l’altre enmig. Quasi sempre massa gent al llit fan nosa, i altres vegades dos no es fan companyia.
    Avui en tot hi ha el problema corresponen, res es pot veure avui amb la claredat d’altres temps. Als temps de la meva joventut ens casàvem amb una dona perquè ens agradava i per un ànsia de llibertat de pares i mares,  que de segur volien el nostre bé. Però majors d’edat que érem volíem tenir el nostre món propi, la nostra llar pròpia, els nostres fills i el somni de viure una vida millor. Cap nuvolada ens feia por, i si es presentava amb forma d’imprevist, a tranques i barranques es superava, i se’n sortia més fort. No es coneixia ni psicòlegs ni tota aquesta ajuda de que avui es disposa. Les depressions no duraven, per la raó que ni nom tenien.
    Els ideals si s’apartaven del “políticament correcte”, es callaven. Avui es fa un pregó, públic i notori pels quatre costats, esperant el premi a tanta fidelitat. Avui més que mai hi ha  tants caps com barrets. Els pares que havien representat el més florit del franquisme, avui els fills estan tots o quasi tots, aparcats en el darrer extrem de l’esquerra. Poc recorden que es van beneficiar de totes les avantatges que els seus pares van obtenir, i ells se’n van beneficiar. I què ?, El temps ha passat i com un gran escultor ha modelat un altra cosa, un altre sentit del viure, unes altres idees. Carpe Diem.
    Sembla que s’ha començat a ficar fil a l’agulla. Tinc el mal pressentiment de que si el Torra intervé en les properes converses, ho aniran per molt llarg o molt curta la seva duració serà. Segons li mani el Puigdemont.  Recordeu, “Quan pitjor, millor”. Aleshores que farà ER del seu  missatge pragmàtic que a tanta gent ens agrada ?. Tornarà a ser caïnista fins de la seva pròpia idea.

Please reload

Notícies  Destacades

La festa de l’Harpia Balaguer Medieval canviarà de dates pe...

1/4
Please reload

Please reload

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per