El pa nostre...

Tal com dèiem fa uns dies, la possible entrada de “Junts per Catalunya” a les converses que mantenen ERC i el “Gobierno”, ja hi trobaven a faltar la figura del “relator”, nom d’un testimoni molt discutible  per passar temps i que ja va motivar la trencada de les converses de Pedralbes. I més tard trobaran a faltar un punt i una coma, i així fins “in eternum”, per la raó que no volen perdre la possibilitat d’ésser el partit hegemònic dins Catalunya, que avui se’ls hi emporta ERC. El pla consisteix a “quan pitjor, millor”.
    Pel carrer van sorgint simpaties per Esquerra i amb l’excepció dels més fidels o fanàtics disposats amb l’ajuda dels “servents” del carrer, estan disposats a crear un batibull continuo per a no aconseguir res. La idea d’Esquerra, ben pragmàtica, cau bé a una majoria vertaderament democràtica. Els altres que no saben dir la paraula democràcia sinó com un xiclet que de tan mastegar-lo ja no te cap gust. Potser per la ingènua raó d’estar amb la panxa plena de tot el promès  que no son ni seran possibles tal com s’espera. El temps els hi farà reviure amb més claredat.
    Doncs ja veieu la carnestolada del dit Sr. Torra, i entre mitja rialla i mitja llàgrima de incredulitat que això pugui passar sols podem veure que ni a vicari arriba. Al màxim un escolanet del Puigdemont que va seguint la consigna donada de “com pitjor, millor”, que segons diuen i escriuen va se una idea il·luminada d’una colleta, reunits a Suïssa; Puigdemont, Torra, Marta Rovira i Anna Gabriel. En paraules escrites es fa ressaltar que tres son fugits de la justícia, i l’altre, el molt conegut president vicari (escola i prou).
    Com es diu a tot arreu es couen faves, al temps clar. Doncs aquí tenim que aquells que es sentien prou motivats per parlar de “castas”, i de sentir-se uns més en la lluita per una somiada societat més igualitària, ja tenen xalet amb piscina pròpia i cotxe d’alta gama. Continuen amb cueta i van arremangats, però...han acceptat càrrecs, pagues amb tota la dignitat en que les van refusar fa quatre dies. Clar queda que una cosa es parla en una determinada abstinència i l’altra viure en la abundància. Ben cert és. Recordo que en uns dies passats, es va dir de “l’eròtica del poder”. Hem  d’ésser condescendents amb aquest nou atractiu sexual.
    Potser serà dins les desgracies que ens venent de tots costats, que els polítics vulguin entendre les darreres enquestes, que els catalanets de a peu van sentin i veient que els Govern, el nostre Govern no fa gran cosa per governar, amb tot el que pugui significar la seva presència. Sense cap dubte una mala collita per aconseguir altres objectius ben necessaris.
    Qualsevol incident fa parar totes les activitats del propi Govern. Tots o quasi tots son desconeguts pel governat, quan abans es coneixien per fotografies i per els seus treballs i la seva activitat al carrer. Avui escassament sabem qui es qui. Seria entenedor si fossin més de vint i no penso amb ningú. Molts a cobrar i pocs a fregar.



 

Please reload

Notícies  Destacades

La festa de l’Harpia Balaguer Medieval canviarà de dates pe...

1/4
Please reload

Please reload

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per