Vota idiota!

Era el pregó escrit a una paret, i s’ha d’entendre l’origen en uns que no creien en la democràcia. Tinc un amic que va decidir, no sé quan no tornar a votar i així ho fa. Encara que té les seves raons, jo li responc sempre que és un dret al que voluntàriament renuncia. Ell té les seves raons, diria jo, ben argumentades i certament amb prous motius per fer que moltes les hagi d’acceptar; per no poder entendre als polítics que tenim, i que altres que lluint tots els predicaments, fossin forçats a dimitir per un “virtuós”, que sabent fer moltes coses i portant un bagatge històric ho fotes tot malbé per culpa d’una “abadessa” i d’uns “vicaris” tots plens de brutícia en la seva política, i ell, essent Honorable per covardia.
    Vosaltres i jo, no som capaços d’imaginar-nos a un Sr. Miquel Roca situant a Catalunya en la nuvolada en que fa quatre anys i escaig estem. Ni tampoc que necessités l’ajuda de ANC i Omnium. Ni donant ànims als CDR. Ni justificant les barbaritats de tsunamis en que sols han aconseguit molestar a altres catalans que treballaven i a la seva ciutat. L’elecció del Pujol pel Mas s’hauria de veure com una elecció molt convenient per ells, tots plegats, Abadessa, fills i Societat Anònima de sangoneres que durant tots els anys del seus governs van anar xupant “Per Catalunya”. I no cal dir, que s’aprofitaven de la feina ben feta de tots els que treballaven amb ànims de fer-ho tot el bé que podien i sabien. Com eren molts i bons van fer durar al Pujol i Societats afins, tot el que van poder.
    No podrem saber mai on estaríem ara, per la raó que els fets solen passar una vegada. Ara no tinc cap dubte de que les maneres, les formes i els objectius haguessin estat uns altres, i amb possibilitats obtindre uns resultats més positius que els d’ara. Son interrogants que no es poden tancar. Darrerament Esquerra Republicana, ha fet un vertader esforç per buscar una possible  solució al problema actual. Es tot un gest per aplaudir.
    Ara , a la vesprada del 7-1-20 el Sr. Sánchez amb una pírrica victòria es el nou Presidente del Gobierno, i cal que no s’assembli ni gens ni mica amb el Zapatero.
    Calia  avui, ahir i demà recolzar d’una forma u altra al PSOE, doncs era l’únic que s’oferia escoltar ja que ens necessitava. També els altres oferien rialles i voluntats ben contraries a caminar junts per buscar solucions. Que de segur no es trobarien. El camí serà llarg.
    El PSOE haurà de ficar mà al freno del Sr. Iglesias, i mirar matí, tarda i nit de no perdre fidels votants de tot Espanya, i haurà de treballar molt per la seva cohesió interna. No cal dir que el diàleg si va fent camí els de “Junts per Catalunya” es trencaran les banyes per donar-se a si mateixos totes les glories i a ER que no deixen d’ésser els voluntariosos que han estat prou pragmàtics per oferir-se a parlar no els deixaran ni els pinyols.
    Potser veurem renéixer  al Sr. Mas, per fer més eloqüent allò de “Per Catalunya” amb tot l’ampli sentit que vulgueu donar-li. Ara convé treure’s  al vicari Torra del davant, per no allargar-ho podrem dir que el càrrec li va gran i de espectacle ja en tenim prou. Necessitem polítics per una governança del país i per recuperar l’autèntic esperit català i una mica d’allò de com érem, amb els canvis que lentament, vagin venint  i acceptem de bon grat.

 

Please reload

Notícies  Destacades

Exposició “Impactos” de Ramón Cerezo a la Fundació Margueri...

1/4
Please reload

Please reload

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per