La banalització de les paraules

L'expressió "banalitat del mal" va ser encunyada per Hannah Arendt (1906-1975), teòrica política i filòsofa alemanya d'origen jueu, referint-se a convertir el mal en rutina, cosa a la que la gent es va acabar acostumant, sent normal a l'Alemanya nazi . Afortunadament, no estem en situacions comparables a les que es va viure a Europa en la primera meitat de segle XX amb el triomf de Hitler a Alemanya ni tampoc amb el feixisme que va sorgir de la guerra civil amb el dictador Francisco Franco. És per això que qualificar de feixistes o nazis a persones, associacions, entitats, etc. és una forma de banalitzar el mal a través de les paraules i expressions que el representen.
    Durant les passades festes nadalenques, concretament la nit del 27 al 28 de desembre, van aparèixer unes pintades  a la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya a Balaguer, en què  se’ls titllava de feixistes la qual cosa és una mostra d'aquesta banalització de les paraules i, en darrer terme, del mal a què es refereixen. El feixisme ens retrotrau a l'època de la dictadura franquista, una època fosca durant la qual hi va haver molta gent que va patir presó i falta de llibertat, a més d'unes condicions econòmiques i socials que ningú vol que tornin a reproduir-se. Què tenen a veure els socialistes de Balaguer amb el feixisme? El greuge és no només al PSC i a tots els que van dipositar el seu vot a favor d'aquesta opció política, sinó també a tots els demòcrates que van lluitar contra la dictadura i saben molt bé què és el feixisme. També a totes les persones que independentment de la seva opció política són demòcrates i respecten la diversitat d'opinions i tendències polítiques.
    Davant d'aquesta indignitat s'obren alguns interrogants sobre els seus autors:  en nom de quina  ideologia i posició política ho van fer, quin va ser el seu objectiu, com argumenten la justificació d'aquestes accions? També podem preguntar-nos  si eren joves i / o adults. En el cas de ser joves cal pensar si ho eren només d'edat però sense les virtuts d'aquesta etapa de la vida en què les persones encara no estan malejades per l'experiència i sol predominar la tolerància, l'empatia, l'obertura a noves formes de vida, d'opinions, de cultura, etc. Si eren adults o fins i tot del que es diu ara de “la tercera edat”, que van viure en temps de la dictadura, la pregunta és què varen fer per implantar la democràcia. A més, en el cas de ser joves hi cap la possibilitat que la seva ignorància els hagi portat a no discernir entre dictadura i democràcia. En el cas de ser adults aquesta acció no els eximeix de responsabilitat ja que no tenen cap excusa de desconèixer el que va suposar la dictadura.
    Finalment, respecte al contingut de les pintades n'hi ha una que és particularment  punyent. Diu el següent: "fora feixistes dels nostres barris", la qual cosa indica una forma de patrimonialitzar  l'espai públic  per "els nostres" i expulsar "els altres". No és precisament una actitud democràtica sinó tot el contrari. Els demòcrates, del signe polític que sigui, no podem quedar al marge i callar davant indignitats d'aquest caire. A Balaguer hi cabem tots i l'espai públic és patrimoni de tots els ciutadans. El que ha de ser impossible és la ignorància, la mala fe i l'atac als demòcrates, tractant-los de feixistes.




 

Please reload

Notícies  Destacades

Exposició “Impactos” de Ramón Cerezo a la Fundació Margueri...

1/4
Please reload

Please reload

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per