Petites històries

    En els dies que van passant, anem veient moviments del PSOE per buscar i trobar una solució al problema de formar govern. Ho sigui havent superat la proba del Congrés, i fins ara no es pot dir que l’hagi aconseguit. Les primeres reaccions del seu maridatge amb Unidas Podemos no han caigut del tot bé al cercle que en tota nació tenen un pes específic molt alt.
    Estem i es nota en una innegable sospita que han de venir dies no gaire clars. Si augmenta el número de parats serà una senyal de que la vida diària a casa de molts s’ha espatllat. I voldria anar errat, quan veig que  la construcció no es posa ni en un modest ralentí. I si es pot veure estructures fetes en venda, patis que es ballen i grues ploma que es desmunten. En fi que cadascú faci la lectura que cregui oportuna. De sempre al personal (poble) se’l pot distraure endolcint la realitat amb una mica de pa i molt de circ.
    Avui en que encara estem fent números per regularitzar el nostre butxacó de les sotragades del Cadastre i de les seves Complementàries. I en que s’ha hagut de suportar una pujada del IBI brutal, tot s’hauria de dissoldre amb una suposada millora de la administració que el poble ras no estem veient, ni es previsible.
    Però anem on anàvem. El Sr. Pedro Sánchez ara va reben dels que el van recolzar en la moció de censura al Sr. Rajoy, un pagament que potser no esperava, i concretament dels catalans menys que de ningú. Certament del costat dels encausats per sedició i malgastadors dels diners públics, sols un a dit (per  a mi), paraules a tenir en conte i és, el Sr. Oriol Junqueras. Que ha parlat d’Ètica i d’un pragmatisme per augmentar la massa social dels independentistes, per poder parlar altra vegada del que ha d’esser Catalunya.
    Un voldria que aquests que si bé han fracassat no han estat vençuts, van subestimar la fortalesa de l’Estat, i potser en el entusiasme van sobreestimar la seva vertadera força. En fi no ho sé, però estic en la intranquil·litat de que nosaltres els catalans hem tingut al llarg dels  temps la maledicció de tenir profetes de la llibertat, i encara avui no sabem de quina llibertat ens parlen. En aquesta Ítaca somiada per alguns, podria ser que serem feliços, ja que no podrem ser més desgraciats.
    Les converses que tindran E.R. i el “Gobierno en funciones”, no tindran un bon fi, per falta de temps, i tota la classe d’entrebancs que hi ficaran els que de moment no hi estan. Malgrat tot desitjo que es coronin en un veritable acord de concòrdia i de bon fer. Si hi ha promeses que es compleixin i l’altre que no abusi de la necessitat aliena. Que sorgeixi un vertader sentit d’empatia per part de tots. Cuidant això sí que no aparegui el Sr. Torra, doncs seria com deixar entrar al Puigdemont, i tot marxaria avall, camí de la claveguera de la seva conveniència.

Please reload

Notícies  Destacades

Exposició “Impactos” de Ramón Cerezo a la Fundació Margueri...

1/4
Please reload

Please reload

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per