El que anem tenint

Durant molt de temps la nostra autonomia s’ha pres llibertats de decisió sense que el Gobierno de Madrid digués gran cosa. Ha estat molt tolerant. Altres vegades la nostra autonomia ha donat més feina al Tribunal Constitucional que cap altra. I així hem anat tirant. I amb temps sortien els “fallos” judicials, unes vegades a favor i altres en contra, i altres que ni cas se’n  ha fet: Marta Rovira dixit. I amb tota la seguretat del món ho reconeixia que estaven desobeint. I què...?, doncs res. Sols va faltar que el Zapatero digués en veu alta que reconeixeria com a legítim el que el poble català volgués. Doncs be, i va haver unes eleccions o digueu-li com vulgueu, il·legals segons uns o totalment vàlides per altres. Amb uns senyors i alguna senyora estrangers que es van embutxacar unes bones quantitats de diners i se’n van anar sense dir ni mu ni xu.
    Van passar els dies entre paus i espectacles ben esperpèntics i entre l’1 i el 3 d’octubre d’un altre any ens han anat portant al que avui veiem. El dit Procés ens ha portat el que tenim.
    El nostre seny s’ha perdut i la rauxa impera a l’ample i llarg de la nostra terra. L’oposició a un creixent encebat nacionalisme, no ha tardat en donar ales a un altre cada dia més fort. I només caldrà esperar un poc per veure la seva actuació.
    Quan un té els llavis inflats, el llom calent i algun ull virolat, però ha col·laborat a fer mal per milions d’euros a la propietat pública i privada, pot arribar a sentir-se satisfet. Però el temps li dirà que aquest sospitós somni li ha fet perdre tot el sentit comú i l’empatia de molta gent, que de tot cor ha estat arrossegada a l’engany. Entre “consigna” i “consigna”, i amb una direcció maquiavèl·lica, de personatges que tenen el seu “modus vivendi” en fer soroll, i que no han estimat mai a Catalunya a excepció de la part monetària.
    Només cal veure com tots s’han arranjat el sou. L’autèntic idealista no tindrà mai aquesta preocupació ni la d’ésser etern protagonista.
    A mi en concret no m’agrada pas gens que hi hagi gent de bé que estiguin a la presó. Però no tinc ni la preparació ni tota la informació, que tenen els jutges, sols puc no estar-hi conforme, però he d’acceptar-la. Però tinc dret a pensar que eren prou “grandets” per a saber a que jugaven i que es jugaven. Una mica d’ànsia de protagonisme, no tinc cap dubte de que el devien de tenir. Que em perdonin si no ha estat així.

Please reload

Notícies  Destacades

Rehenes presenta el seu últim treball “Arañazos bajo la pie...

1/4
Please reload

Please reload

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per