Apa, tornem-hi

Bueno, ja hem desenterrat la mòmia. Finalment, Pedro Sánchez ha pogut complir una de les moltes promeses electorals que va fer. No en complirà cap més però et garanteixo, lector, que avorriràs la publicitat i el bombo que se’n donaran. Anunciaven una cosa discreta, sense premsa ni publicitat i RTVE, la 1, la televisió pública, va retransmetre durant vuit hores tota la parafernàlia de la exhumació i la inhumació. Feia anys que no veia una cosa tant cateta, poblerina i passada de rosca. En fi, som el que som i ho accepto, però insisteixo un cop més que no ens mereixem el governants que tenim.
    Ara ens tornen a convocar a urnes. Els espanyols ja varem donar la nostra opinió el 28 d’Abril però els polítics que tenien ocasió, obligació i oportunitat de formar govern han sigut irresponsables i egoistes.
    Pedro Sánchez ha demostrat una nul·la capacitat de negociació; ha quedat ben patent ara i ja ho vam veure també al 2016. Ni ara ni fa tres anys ha sigut capaç de convèncer a cap altre Partit d’esquerres per formar un govern, ni tant sols per tirar endavant una llei de Pressupostos Generals de l’Estat, entre altres coses perquè actua amb excés de supèrbia i exigeix adhesions incondicionals, sense cedir res a canvi.
    Pel que fa als d’aquí, ERC guanyava per golejada fa un parell de mesos però ara, degut al seu discurs conciliador i moderat li ha sortit un gra a l’esquerra, la CUP, que li prendrà un parell de diputats. JxCat va de baixada i sense frens per culpa d’un Quim Torra que ja està més que amortitzat i no té cap futur polític. És un pollastre escapçat.
    Ciudadanos ja ha començat la reculada i ha fet el primer pas, oferint-se al PSOE i al PP a partir del 11N. Sembla ser que les enquestes no són gaire favorables al partit penell.
    El PP, amb una lloable visió d’Estat, ha ofert al PSOE onze grans pactes d’Estat. Ni Pedro Sánchez ni ningú del seu equip han fet menció o comentari dels onze pactes; ells sabran per què, però faran bé de tenir-los molt en compte perquè és una oferta, no ho oblidem, del principal partit de l’oposició. Segons totes les enquestes el PP aplegarà molts dels vots que perdrà Ciudadanos i s’enfila cap el centenar de diputats. Resulta obvi que Pablo Casado ha moderat el llenguatge, el to i fins i tot l’imatge. No és el PP un col·lectiu que desperti simpaties però, ara per ara, és l’únic gran partit estatal que ha ofert pactes seriosos i ha demostrat voluntat de tirar endavant la legislatura.
    I tenim en camí una espasa de Damocles: una crisi econòmica que els socialistes s’entossudiran en negar-la, però que tots els indicadors diuen que ja és aquí, i si no la enfoquem degudament ens podria fer retrocedir cinc anys. Apa, tornem-hi.

Please reload

Notícies  Destacades

Rehenes presenta el seu últim treball “Arañazos bajo la pie...

1/4
Please reload

Please reload

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per