Tres metges

    En un temps no gaire llunyà. Amb un Balaguer força diferent al d’avui, en que quasi tots érem coneguts. A les cases hi havia els habitants que eren família, i un, que no hi estava, però era present a tota hora per casos de necessitat. Des de un xarampió a un mal de queixal; era el metge de capçalera. No deixava d’ésser un membre més de la família. Amb confiança  plena. Jo en recordo tres.
    Com  Balaguer no tenia la població d’avui, la visita del metge no era esclava del temps, la dita “de visita de metge” deu ser posterior als temps que recordo. La Seguretat Social estava “en mantillas”, i no tenia res de l’actual. Posada en el dit xalet del Enriquet, i en un annex afegit a la seva esquerra molt estret i bastant fosc. Encara que s’ha de dir que l’abundor de la llum elèctrica no era pas enlloc. El que “manava” i dirigia aquell habitacle que era una sala d’espera era un simpàtic “bedel”, dit Andrés. Simpàtic i de rialla fàcil, que més tard va ser cambrer del bar de cal Pauet.
    Dit tot això, he de dir que el primer metge que jo recordo va ser el Dr. Montseny, el senyor Paco pels de casa. Venia de lluny la seva coneixença, doncs era company del meu oncle Pau a l’haver estudiat a Barcelona, un Medecina i l’altre Dret. Que cal dir del Sr. Paco, la seva imatge amb la boca bellugadissa al portar-hi un pinyol d’albercoc. El seu caminar ràpid, i la mitja rialla a la seva cara que invitava a la confiança i a la amistat. I a no prendres gaires coses massa seriosament.
    Al plegar em suposo per raons d’edat, el seu oferiment per assistir-nos en casos d’urgència, va ser tot el que es pot esperar d’un bon amic.
La Seguretat Social ens va assignar al Sr. Felipe Comabella, també balaguerí, i amb una ampla filosofia i coneixement del ofici i del ser humà. Als seus consells mai i faltava un punt de fotesa, però eren, justa la fusta, el que el teu cos demanava a crits per apariar-se.
    Tot ell era humanitat i senzillesa, però desgraciadament es va morir. I nosaltres el vam perdre.
S’obria un interrogant de qui el substituiria. I va sorgir la del Sr. Ferran Barallat. Un quasi desconegut per molts al no ser de Balaguer. Gracies a un parent de la seva senyora a qui va substituir. Agradable al tracte, alt, prim mai dret del tot, senzill i modern, doncs era més jove que els citats. Nosaltres la meva família i jo, vam tenir la sort de poder tenir-li-ho conduit, i cal dir que ens va  mantenir la salut amb poques receptes i amb més d’un consell. Quan el vam necessitar mai ens va fallar, i sempre amb bona cara. Quan el van jubilar va tenir un bon disgust.
    I com els anys fan mal a tothom, a ell també li va arribar. La seva planta es va anar deteriorant, però la seva ànsia de viure la fet viure. Fins que la seva mort ens ha sorprès fa uns dies.
    Tres metges vocacionals com ha d’ésser un metge. Amics de tots els tres. Bones persones que un desitjaria que els recordessin.
    Descanseu en pau us ho mereixeu.
 

Please reload

Notícies  Destacades

Rehenes presenta el seu últim treball “Arañazos bajo la pie...

1/4
Please reload

Please reload

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per