De la dignitat

Borges va deixar escrit un pensament que sempre m’ha fet respecte per la realitat crua i real que conté; “Somos el olvido que seremos”. És certament una gran veritat. Tu, jo, vosaltres i ells, sens oblidarà amb més rapidesa del que puguem imaginar. I aneu a saber potser serà una sort que ara ens pot doldre. Passarem a un autèntic descans, i també descansaran els que avui recordem. Ha sortit del meu cap aquesta fàcil conclusió al viure els dies de Setembre (per a mi un mes negre), que mai el veia prop. Prou n’he viscut a la meva edat, unes vegades ben buscades, i altres sense que la meva voluntat hi hagués intervingut ni poc ni molt. Al temps d’avui he comprés els invisibles lligams en els actes fets un dia i veure el efectes al cap d’un temps ben llunyà.
    Jo penso en tot això, davant de l’actual espectacle que ofereix la nostra Generalitat. No fa gaire llegia les declaracions d’un català membre de l’antiga Convergència, en que deia que pels catalans la joia de la corona de tot català, havia d’ésser la Presidència de la mateixa. Jo també ho creia. Avui ja no.
    Sempre he pensat que els càrrecs  públics tenen una part de dignificació per les persones que els ocupen. No potser que qualsevol pintamones tingui la sort o amb la mala llet d’uns altres arribi a ser una figura que es tot un símbol. No hauria de poder ser que el fanatisme o la obsessió en algun procés que s’està veient i que és impossible d’aconseguir avui per avui, pugui donar el càrrec a un fugit de la justícia, o a un activista que aprofita qualsevol ocasió per provocar als qui ens poden fer mal a Catalunya i als catalans. Ell potser, que seguint exemples es doni a la fuga, amb un feixet de llorer per fer-se la seva corona triomfal, i per arrodonir el gust de les cassoles que es podrà menjar a Brussel·les amb el seu ”quefe”. I sense cap dubte pagada per nosaltres.
    Al temps del Pujol, amb tots els seus defectes i els que se li vulguin donar, la dignitat i l’afany de fer-la ben present en la seva valoració, ens vam fer mereixedors de la enveja de propis i estranys, Sempre va tenir-ho molt clar la dignitat que representava, i no es podrà negar mai. Després va passar el que va passar, i ell com a persona ho està patint, em suposo. Però la dignitat va quedar aquí. Aviat si seguim amb tot el que veiem, serà sols un record. Però el tema de conversa avui a Balaguer, es una vegada més la nostra competent Policia Local. Que una “bandeta” de malfactors han ficat en evidència. A quatre passos del seu “refugi” a l’Ajuntament van destrossar unes lletres fixades a un balcó de propietat privada, i ells (els policies) no es sap on eren. Tinc por que el dia menys pensat es farà fonedissa la reixa de l’Ajuntament i ells estaran de patrulla. I quan més son, més incompetents ens surten. Deu ser per culpa de la llavor ?.


 

Please reload

Notícies  Destacades

Exposició “Impactos” de Ramón Cerezo a la Fundació Margueri...

1/4
Please reload

Please reload

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per