Tsunami

    Amb tot el que ens han fet viure els independentistes en aquest llarg període de temps, dit Procés, vull confiar que quan es faci la seva història per la posterioritat la passaran  d’una forma lleugera sense perdre això sí, la seva èpica per fer-la més mengívola, simpàtica i democràtica. Hem vist tanta propaganda, tantes accions ben ofenoses per la majoria, tantes omissions per perdre empaties que tanta falta ens han fet, que avui la gent ja passa de quasi tot. Però en cap moment hem olorat la possibilitat d’un sol èxit.
    Ara, ens aquests moments d’espera de la sentència als presos polítics encausats per quasi tot el considerat il·legal. Ens anuncien un Tsunami. En fi, desconec  en que consistirà, però pel llegit i que va succeir en altres terres, es sinònim de mort i destrucció, i quasi sempre sense anunci previ.
    Aquí en la nostra terra ens podem permetre el luxe d’anunciar-lo: som els millors!. Jo vull creure que seran quatre nuvolots que ni aigua portaran per un reg.  
    Amb el desinterès que provoca l’actual president de la Generalitat, que ja dura massa, no crec que el poble pensi, que ell ha de tenir (el poble) cap protagonisme en aquest fenomenal accident meteorològic (?), per molt que s’ho proposin.
    En els dies que han de venir veurem la compareixença del Sr. Torra, davant del Jutjat de torn. De segur que deixarà precedent per les futures generacions, si compleix el dit per ell mateix. Tot un exemple de civisme per un activista.
    Tot el que estem vivint ens demana recolliment i pensar-hi. Om som?. On anem ?. On ens porten?. Aquell clam de tots els que van anar a votar obeint ordres d’uns, i sí obeint ordres d’uns altres no hi varem anar. Va fer visible la divisió d’un poble, que avui està més radicalitzat en les seves posicions respectives. Be, ja veurem com acabarà.
    Vaig perdre fa temps una cosa, que em sembla era la ingenuïtat. I el temps m’ha dit que no em fiques massa trist per la pèrdua. Quantes vegades hem vist que un salari fa canviar moltes opinions que semblaven fermes i definitives, i quantes en veure que seran moltes. Aquell estrepitós soroll motivat per la detenció dels dits Presos Polítics, avui es sols una ressonància que forçada no deixen morir.
    Segons algú mereixen indulgència però no ceguera pel que van fer, i han deixat unes conseqüències que les haurem de pagar els catalans: tots juntets, i haurem de procurar netejar tot l’enrunar, i cadascú que visqui amb la seva idea i el seu somni, que res es pot dir-li.

Please reload

Notícies  Destacades

Exposició “Impactos” de Ramón Cerezo a la Fundació Margueri...

1/4
Please reload

Please reload

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per