123+1

És el nombre de vots que ha sumat Pedro Sánchez, candidat a la Presidència del Govern d’Espanya. És a dir, que al seu propi grup només ha sumat el vot d’un altre diputat. Mal negociador és, si després de tres mesos transcorreguts des del 28 d’abril, data de les eleccions generals, només ha convençut al diputat del Partido Regionalista Cántabro per que sumi el seu vot als del grup socialista.
    Ben mirat, no sorprèn gaire. Pedro Sánchez ja va demostrar no tenir gaire capacitat negociadora fa tres anys: Només va aplegar 117 vots (85 PSOE + 32 Cs).
    Aquesta vegada, però, com que ja el comencen a conèixer li han donat carabasses i ell, tant ambiciós com guapo i mentider, només ha demostrat una supèrbia prepotent i ofenosa i una incapacitat per negociar, pactar i complir els pactes, nul·la. Perquè la responsabilitat de formar un grup nombrós i suficient per a l’investidura és exclusiva del candidat i el partit que li dona suport. Aqui i a la Contxintxina.
    Ara estarem sense govern, possiblement, fins a primers del 2020. En certa manera és positiu per l’economia, tal com s’ha vist que han respirat alleujats els mercats bursatils al veure que Podemos no entrarà al govern, si més no de moment. El PSOE governa però, gràcies al cel, té les mans lligades i treballa amb el pressupost del 2017, del PP. Espanya creix i crea llocs de treball i riquesa; els inversors internacionals creuen en la nostra economia. No tot és dolent.
    Ciudadanos, no sabem exactament amb quina finalitat, ha fet un gir a la dreta espectacular, situant-se molt a la dreta del PP. La fuita de tanta gent d’aquest partit dona a entendre que l’ideari inicial de partit lliberal, democràtic i obert a diverses opcions ha quedat superat per una realitat de partit radical, intransigent i monolític, amb una direcció (Albert Rivera) decidida a tallar el coll a qualsevol  que discrepi. Francisco de la Torre, l’últim desertor de Ciudadanos, diu que han caigut en un “populisme infantil”.
    Ara, lector, vull que pensis en una possibilitat que, encara que remota, no és totalment improbable: Un pacte de PP + Ciudadanos ja sumaria 123 diputats, exactament els mateixos que té el PSOE; a aquest pacte immediatament s’hi afegiria Coalición Canaria, amb 2 diputats, i Navarra Suma, amb 2 diputats més, és a dir, que en cinc minuts i sense comptar per a res amb VOX ja tindrien 127 diputats, 3 més dels que ha sumat el PSOE. Faltaria veure que farien els bascos del PNV (6 diputats), que sempre juguen a la carta guanyadora. Per guanyar l’investidura necessitarien l’abstenció del PSOE, efectivament, però ¿no és veritat que “per responsabilitat” Pedro Sánchez i la gent del PSOE han “exigit” a PP i Ciudadanos la seva abstenció fins a 21 vegades en els darrers dies? Doncs, per responsabilitat, el PSOE s’hauria d’abstenir per afavorir la coalició que haurà sigut capaç de sumar més adhesions i vots favorables.
    Si Pablo Casado és capaç de formar aquesta coalició no dubtis, lector, que Podemos donarà el seu sí a la investidura de Pedro Sánchez. Al temps. I ho farà de gratis.

Please reload

Notícies  Destacades

Exposició “Impactos” de Ramón Cerezo a la Fundació Margueri...

1/4
Please reload

Please reload

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per