Nostàlgia del catalanisme moderat

Trobo a faltar aquella força política dels anys 80, 90 i 2000 que representava el catalanisme moderat; aquell catalanisme que no només era l’admiració de la resta dels espanyols, sinó, per què no dir-ho, l’enveja, fins i tot dels bascos que, amb trets a la nuca no obtenien ni de lluny els avantatges polítics i econòmics que sí teníem a Catalunya.
    Trobo a faltar aquell llenguatge polític que, sense deixar de banda la reivindicació quan feia falta, mantenia la correcció sense fugir de la vehemència en les negociacions amb els diferents governs de l’Estat i varen col•laborar en la governabilitat, aportant estabilitat política i econòmica i contribuint al període de pau i prosperitat més llarg que hem conegut mai.
    Trobo a faltar aquell catalanisme moderat, perfectament compatible amb  una idea d’independentisme respectuosa amb la Constitució i la legalitat, que representaven figures de la talla política de Miquel Roca i Junyent, Jordi Solé Tura, Ernest Lluch, Eduard Serra, Anna Birulés, Júlia Garcia Valdecasas, Josep Antoni Durán Lleyda, Mercè Caso, Josep Piqué, Teresa Cunillera i tants altres catalans i catalanes que no necessitaven la política per guanyar prestigi perquè ja en disposaven de sobres.
    Té gràcia que Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya per designació divina, reaccionari i xenòfob, paradigma del racisme més ranci, insisteixi un cop i altre que el Govern d’Espanya alliberi els polítics catalans presos. A veure, Quim: t’hauries de llegir la Constitució, si més no una vegada; a més tu representes la Falange Catalana de las JONS, o sigui que no parlis gaire de feixisme que se’t veurà la clenxa. La Constitució espanyola, aquella de la qual tu cada dia fas menyspreu, és la que garanteix que cada dia puguis fer menyspreu d’ella; és la que fa que tu siguis president de Catalunya i cobris cada mes el teu sou, al temps que garanteix que puguis pensar i expressar lliurement tot allò que vulguis.
    Però la Constitució, com ja he posat de manifest vàries vegades en aquests escrits d’opinió, no és eterna ni inamovible: es pot modificar. Si no agrada, aquells que no la volen poden posar en marxa els mecanismes per canviar tot allò que consideren no adequat als temps que corren. Hi ha analistes que diuen que la Constitució de 1978 té escletxes suficients per introduir canvis substancials.
Quant trobo a faltar aquells homes i dones que feien discursos i intervencions polítiques de tal nivell que eren estudiats després a les facultats de dret, economia o ciències polítiques.
    Quant m’agradaria tornar a veure homes i dones que en lloc de fer activisme social facin política. ¿Tornarem a veure i escoltar homes i dones de la política que expressin idees, facin propostes de solucions als problemes reals del poble, i tot això amb un llenguatge basat en la correcció lingüística, la bona gramàtica i les formes que imposa la bona educació?



 

Please reload

Notícies  Destacades

Exposició “Impactos” de Ramón Cerezo a la Fundació Margueri...

1/4
Please reload

Please reload

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per