A mesura que un es va fent gran, per no dir vell, els dies passen volant, i no cal dir-ho, tan sols es noten les mesades una mica més.
Doncs fa mesos vaig anar a escoltar al sr. Illa, amb la seva vinguda a Balaguer, a l’entrevista que li va fer la nostra actual alcaldessa (sabeu), que no m’agrada el títol actual. El senyor Illa va anar responent amb tranquil·litat i molta mesura, i sense ofendre a ningú. No cal dir que am va agradar molt.
Ara que el tenim de president estic content i més que res, tranquil. Veient que els hereus de CiU tenen com a davanter al sr. Turull, i com inspirador i vertader “quefe” al Puigdemont. Que de segur ens farien viure emocions diàries. Neguits continuats per poder continuar amb el rifi-rafe, amb tots els veïns de Catalunya, i no cal dir per demostrar que el seu ideari es ben viu, i sense cap possibilitat d’ésser una realitat, això sí, amb tambors i cornetins i presentant ridiculeses com a fets històriques per tot el poble català , li agradi o no.
El sr. Illa, el nostre president amb una activitat creixent es desplaçà pel país, parlant amb tothom, i donant sempre la sensació de no mentir. De que coneix les seves limitacions. I que vol per Catalunya el millor possible. No ofèn a ningú. Senyala a Madrid les nostres mancances. I pregona davant del que sigui i anem veient que no predica al desert, ans al contrari, l’escolten. Li demostren amb fets que no el deixaran sol. I fins i tot la Banca que té el nas molt fi, ha tornat a la casa pairal. Venen amb la idea de recuperar la normalitat del tot.
Vostès son lliures de pensar el que vulguin, però no oblidin que en número d’unes 10.000 empreses (?) van marxar de Catalunya, davant del Messies que amb 8 segons que va durar el seu miratge d’il·lusió seductora, tot s’en va anar en orris. I ell va ésser prou intel·ligent per deixar sols als que ell havia engrescat. Un vertader naufragi amb la sensació d’un ridícul, que com tenien la cara prou dura, i l’esquena prou ampla, encara demanen l’Amnistia. I una pregunta sempre surt. I perquè no vaig fer cas del consell del sr. Urkullu que aconsellava unes noves eleccions. Que sense cap dubte haguessin donat una llum ben determinant en aquells moments. I no es van fer.
C.G.A.
