Un estat d’ànims

Cada dia em sento més confús, amb tot el que vec i em toca viure. De veritat que és per a mi preocupant aquestes crides en totes les manifestacions dels membres destacats del PP, a més de les que fa el seu candidat, contra el govern que tenim, i pel que s’olora fins el 2027.

Els darrers actes del PP, han estat com un crit a intentar que no s’allargui ni un dia més: per corrupte, i les seves corrupteles ben properes, esposa i germà.

Certament aquest senyor Sànchez, té més aguante que l’Alcoyano, com es deia en altres temps d’un equip de futbol, perquè jo de futbol no en sé res. No té pressupostos. Han sortit fets vergonyosos entre les seves files més properes. La UCO (beneïda sigui), ha estirat la manta, i el que ha sortit és un munt de fem pudent de porqueria que mai ens podríem imaginar, que fos, fins i tot, gravat. Tant segurs se sentien per a que fos tant barroer i puteril. Amb un llenguatge ofendòs per més del cinquanta per cent del seu col·legi electoral. I vull pensar-ho així, si ho comparem en altres de dobles sous i construccions xamflanesques, on no es va treure l’aigua clara i un senyor tresorer va anar a la presó. En fi, la historia de la nostra democràcia ha mostrat un perfil no del tot honest dels seus servidors. I si voleu afegir al Millet i a tota una família, també es pot fer. Que per cert, el seu judici està anunciat per aquest mes de novembre.

En fi, potser val més no encaparrar-se i continuar com si res passés. Nosaltres en la nostra petitesa anirem fent la viu-viu, i suposo que podrem resistir tantes emocions.

I després de tantes amargors, va anar bé veure com en un moviment quasi espontani, de gent « idealista » que va muntar una flotilla desinteressada per portar medicaments i aliments als palestins. Tot i aprofitant el mar i el bon temps. Un turisme d’alta qualitat amb l’espectacle final de la seva detenció, que ells sabien que no arribarien mai al destí senyalat. Així va ser. Una santa indignació de mossegada inclosa. Una Ada Colau pletòrica en el seu paper. En fi, amb tot el mediterrani brut de Carboni-2, i la nostra Agència Tributària sense cobrar (potser estaven amb indulgència plena).

Colla de “vivales” amb ganes de fer mèrits i poca feina a fer.

C.G.A.