Un dia més

Amb tanta pressa per les eleccions, i que cal repetir-ho van sortir gaire perfectes. Ara els partits, no vull dir els escollits, sinó els que són el dit “pinyol” del mateix, apuren els terminis legals per saber com es reparteix el “pastís”. Perquè no oblideu que és el vertader motiu de tantes i tantes combinacions. Encara que jo pugui creure que molt ja està fet. Una altra cosa és que duri, perquè tots canten, “El queremos más, y mucho más...”.

No hem d’oblidar que amb una Catalunya tan dividida com tenim, no serà fàcil que la ferida tingui una curació molt còmode i ràpida.

Per a mi el que la majoria decideixi serà suportable del tot. No puc negar que potser un altre em cauria millor, però quan plou quasi mai o fa al gust de tothom. I com una maledicció divina quasi sempre ha estat així.

Ara els que som solsament poble ras, que no pertanyem a cap elit, no parem de barrinar quin govern en pot sortir. I davant d’aquest temps incert, i com els nens que mai deixem d’esser, unes foscors enterboleixen el futur que va venint, unes vegades el veiem llunyà i altres vegades el veiem per viure’l demà mateix. La tan anomenada incertesa és la llei física que regeix el nostre destí. Tot es possible, res és segur.

Per uns són els propis somnis els que inventen una realitat. Per uns altres, no volen res en forma de somni, volen viure la realitat que tenen. Després del malson del Oasis Català, no volen ni pensar-hi en un segon. Tot canvia al llarg de la vida, però amb temps, no avui per dema, com pretenen els més esvalotats

Tenim la mala sort els catalans que per destil·lar el nostre propi verí, ens tenim de inventar enemics. Una història imparcial ens pot ensenyar quantes errades hem tingut amb el pas del temps. De tot el que he llegit, de segur diria ha estat el Gaziel el que més m’ha convençut. No cal dir que no sol agradar gaire als nacionalistes. Sense renunciar a res, moltes mesures que aquests han pres al llarg dels temps han perjudicat a Catalunya, i mai ho han reconegut. I som moltíssims els que avui creiem en el missatge de moderació, i d'una sana ànsia d’ampliar la seva base, per poder parlar amb el que sigui. Això sí, semblava que el manifestat en els mítings es contradeia a porta ajustada del que pregonaven. El puny tancat els fa a tots massa semblants als de Podemos. Ja veurem el que seran, i més si fan societat amb segons qui. No cal encaparrar-nos dintre pocs dies sabrem amb certesa si el dit eren oportunistes romanços.

Certes postures davant d’uns contrincants que et poden fer mal es per dir-ho suaument una ridiculesa. El fet de no anar cap representant de la Generalitat a la trobada del dia 6 d’aquest mes, amb el Rei, el Presidente del Gobierno, i els alts càrrecs de la Wolswagen, per procurar fer un gegantí projecte que pot beneficiar molt a Catalunya, es a més d’una errada de gent de poca talla, una demostració més dels polítics que tenim.


C.G.A.


Entradas Recientes

Ver todo

Res de nou

Els dies van passant i la pandèmia continua no afluixant. El seguir els números d’afectats que ens donen pot donar més d’un desgavell mental a qualsevol, que sense desdenyar-los no els entenem. Però t

L’afecte; la gran mancança humana

Al final, l'afecte prevaldrà davant de tot. Durant la vida d'un home, moltes vegades, quasi sempre, ha estat responsable dels seus actes o formes de ser; moltes vegades aquests no són els més idonis.

Que veiem

Sento haver de dir que vaig caure en un optimisme gens propi del temps que ens toca viure. I després de reconèixer-ho ja hem direu on esteu vosaltres. Farà dos mesos vam anar a votar d’una manera exe

banner-reclam.gif