Tres en uno?

Es pot començar un escrit com es vulgui, però quan s’ha deixat en l’acabament, una punta sense explicar el propi parer, ha d’ésser el principi del següent. I aquí va.

No vaig trobar gens bé que en una diada de festa per la xavalada es polititzés amb la presència de Quim Torra i la seva Guàrdia Pretoriana. Em va entristir. Amb tot el temps d’ésser vicari, ara s’ha recordat de Balaguer. Si va ser invitat va ser un error. No serà mai Rector, per no tenir present que el que necessitem és gestió i no gesticulació populista a l’apropar-se eleccions. Ara ja està dit.

Com no podia ser d’una altra manera em vaig emportar una sorpresa al veure la Santíssima Trinitat (amb perdó). Poder veure fotografies als tres expresidents de la Generalitat, i les paraules dites per ells estan plenes d’un amargant ensenyament. Els tres estan desposseïts por el Gobierno corresponent, i per lleis fetes complir per un poder judicial. Lleis que poden no agradar, però que mentrestant no es canviïn són lleis, i ells ho sabien.

El Puigdemont de les va “pirar” abans que fos condemnat, per tant sabia que hi havia una quasi una certesa que ho farien. Va deixar esposa i fills i als companys que van parar el cop amb una llarga, llarguíssima diria, estada a la presó, i que l’havien seguit en la seva bogeria, o rauxa. En un vertader tsunami d’inspiració.

En Torra, ja hem vist del que ha estat capaç. En tot moment en lloc de cridar a una seguretat i a una pau, ha gargamellat tot el contrari, cap gest per la tranquil·litat del poble i de les empreses. Ha dit el que li mana el Puigdemont, i la seva arrel de l’únic cervell que té: el d’activista, ben barroer per cert.

El Sr. Mas, va brandar haver format “un govern dels millors”. Poc va durar, acceptant l’envit de la CUP del tot o res, i va quedar en res. Els pocs que temperaven l’ambient van marxar. D’aleshores al dia d’avui sols hem vist confusió i augment de la pressió que dos societats socials han anat fent augmentar al carrer sobre un poble indefens i fastiguejat, amb les seves postures radicals. Quan la mínima prudència aconsella una mà oberta i gestos que cridin a una empatia amb la part que has de negociar. Tota la raó la té el sr. Tardà que va denunciar-ho ja fa molt de temps.

Es dona el cas xocant de que ex-president Pujol, despullat de tot pels que li deuen tot, en el seu llarg mandat, que va durar més que el que pugui durar la inestabilitat que ens proporcionin aquests tres fotogènics de Perpinyà, va dir que la Generalitat ho podia fer tot “menys posar en perill l’autogovern”. Aquests tres juguen amb la política, fins i tot, amb macarròniques maneres per no perdre la caixa ben rendible del govern dit autonòmic. Si s’han d’ajuntar ho faran i podrem veure una versió nova del Tripartit. I abans ens han d’aclarir, als que un dia hem d’anar a votar, que vol dir “la confrontació intel·ligent”, i quant pensem fer-la durar. Quan tot el món intenta entendre’s, uns no volen entendre que els polítics que tenim són part del problema existent.


C.G.A.


Entradas Recientes

Ver todo

El que va venint

Sempre he manifestat els mals records que em porta el mes de setembre. Per a mi ha estat un mes de l’any amb majoria de dies, que podríem dir, en conjunt “horribilis”. Aquest any, per no ser diferent,

País de Rècords

Això de la Pandèmia, malauradament, està duent a Espanya a esdevenir recordman europeu de mals resultats deguts a la pandèmia del coronavirus COVID-19. No disposo de dades de tot el món, de manera que

Dia Mundial de l’Alzheimer

Amb la crisis que ha provocat la COVID, els projectes que es duen a terme des de l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer i altres demències de Lleida (AFALL) s’han hagut d’adaptar i readaptar

banner-reclam.gif

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per