Sort i malsons

Hem d’estar agraïts al Bon Déu que va fer ploure el dia 9 al tard. Encara que no fos una pluja educada, d’aquelles que de veritat fresquegen el terra i donen vida a tot allò que pot patir set d’aigua. Que per cert en teníem bon exemple en l’arbrat de la plaça de la nostra ciutat. En concret la quantitat de fulla caiguda aquest darrer mes em feia pensar sinó estàvem a Octubre. Ni compassió van inspirar els arbres joves que l’any passat amb tan d’èxit es van trasplantar. Sense oblidar la plaga que ja és costum de cada any. No puc creure que tot sigui una influència de Covi-19. No cal dir l’alegria que vaig tenir al trobar, tornant del camp, les voreres de la carretera convertides en un llac d’aigua. Un llarg tram que arribava fins el antics Escolapis. Era una confirmació més que no estem vivint en un secarral. Tenim encara “lo riu”, que per cert un conseller del Tripartit va pretendre pispar-lo per a que beguessin els de Barcelona. En fi, al matí del dia següent vaig veure el perquè de tan entollament. Us ho podeu suposar: la fullaraca s’havia venjat.

Arran de la pandèmia que patim, tots tiren amb bala. PdCat, tira cap als jutjats al diví Puigdemont, per demanar-li massa. Doncs volia la seva mort definitiva i total. Pel que es va veient aquest fugit el molesta qualsevol cosa o persona que li pugui restar protagonisme. A banda que volia fer-se seu el que mai ha estat seu; el nom de Junts per Catalunya.

Però deixant aquesta baralla aparcada, ja veurem com acaba segons el jutge, que es de suposar que aquest cop sí acataran el seu veredicte (?). I és una mostra més de la Catalunya que potser haurem d’aguantar, si Esquerra Republicana no guanya d’una forma indiscutible, i continua fent un nacionalisme pragmàtic i per tothom. Allunyant-se de radicalismes que d’una manera u altra mostra el Puigdemont amb una de les seves vertaderes cares. Un fanàtic totalitari.

En fi tot plegat es tendria d’arribar a la creació d’un Fons Dinerari, en que hi col·laboréssim tots els espanyols, catalans inclosos, amb molts diners per poder pagar a tots els partits polítics pel teatre que ens ofereixen. Podem observar que cada dia en surten de nous i no en plega cap.

El primer temps no deixen d’ésser tendències dins un partit arrelat. Arribat un moment oportú són grups de pressió (recordeu a Ciutadans), i fan decidir al lider a postures no encertades. De tendències quantes ni pot tenir el PP (?), al menys tres. Els socialistes no cal ni pensar-hi, avui tots callats perquè manen, com Podemos. Convergència ha fet set fills comptant els visibles. I tots esperen poder prosperar i tirar endavant.

Ara la pregunta que resta per respondre; es podran avenir en el repartiment dels euros de tots nosaltres. (?)



C.G.A.

Entradas Recientes

Ver todo

On s’ha arribat

Unes quantes hores més tard de quan havia entregat la meva col·laboració al Groc, a Brusel·les es va arribar a un acord, que semblava bo a tots. Tots els detalls no són massa coneguts, ni sembla que

La gran escola

Sr. Director, L’ensenyament és la més noble de les professions, si és que se’n pot dir professió. És un art que requereix no només talent intel·lectual, sinó infinita paciència i amor. Estar veritable

Realitats

Al dia d’avui 21-07-20 a Brusel·les, tot continua igual: discutint i discursejant uns i altres. Uns que semblaven els reis del mambo demanant, i els altres petits i matons amb la força que dóna la sev

banner-reclam.gif

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per