Sobre el monument a Gaspar de Portolà

Fa més d’un any vam organitzar a Balaguer un concert d’homenatge a Pau Casals. I en aquell moment des del Col·lectiu Sardanista de Balaguer vam sol·licitar a la Paeria que als peus del passeig, i presidint la Plaça Pau Casals, el monument que hi havia d’anar no havia d’homenatjar Gaspar de Portolà sinó Pau Casals, que és qui dóna nom a la plaça.

Aquest important músic i violoncelista va ser proposat pel Parlament català a l’exili com a President de Catalunya, amb la mort del President Irla, pel fet de ser un referent transversal dels valors democràtics i de catalanitat. Una figura que esdevindria un símbol de la pau i la llibertat, sobretot arran del parlament a les Nacions Unides, que el van convertir en un dels catalans universals més estimats.

Per tot plegat la sorpresa va ser majúscula quan a finals de febrer llegíem a la premsa que la Paeria havia acordat de restituir l’estàtua de Gaspar de Portolà al mateix lloc on s’havia erigit durant la dictadura franquista.

Gaspar de Portolà és una figura controvertida. Nasqué al si d’una família fidel a la causa catalana durant la Guerra de Successió, i que havia finançat el cost de l’exèrcit austriacista. Però també una família que va perdre, i com en totes les guerres, els vençuts van ser humiliats, saquejats i expoliats. Gaspar va néixer el 1717, en plena postguerra. Segurament, la carrera militar dels fills deuria ser una de les poques portes obertes per una nissaga de grans hisendats però que ho havien perdut tot.

Sabem que en Gaspar de Portolà va tornar per morir en terres catalanes. I que el patrimoni que havia acumulat el va donar a beneficiència. De fet l’actual Palau de la Diputació de Lleida ocupa l’espai on hi havia hagut la Casa de la Misericòrdia, el gran hospici de Lleida, construït amb les herències de tres benefactors, un dels quals, el ‘nostre’ Portolà.

Ara bé, Portolà també va ser un militar de l’exèrcit espanyol en un context de militarització de la vida pública i d’eliminació dels nostres drets nacionals. Fou militar d’un exèrcit imperialista i colonialista, i posteriorment governador de l’administració colonial espanyola a Califòrnia i a Mèxic. Per això moltes veus s’han alçat demanant que no es restitueixi el monument en un espai públic, sinó en tot cas en un espai museïtzat i contextualitzat.

No sé què se n’ha de fer de l’estàtua de Gaspar de Portolà. Però sí que demanaria a la Paeria que no tiri pel dret prenent decisions contràries al parer dels experts en memòria democràtica i patrimoni. Que tots puguem explicar -i compartir- la decisió final sense haver de passar vergonya.

Jaume Marvà