Realitats

Al dia d’avui 21-07-20 a Brusel·les, tot continua igual: discutint i discursejant uns i altres. Uns que semblaven els reis del mambo demanant, i els altres petits i matons amb la força que dóna la seva “frugalitat” es pot llegir el seu “modus vivendi”. Fan un bloc unit i partidaris del crèdit, però no dels “subsidis”, paraules del tot representatives de les diferències de pensament. Pla i ras s’ha d’entendre que els diners s’han de tornar. I alguns que s’esperaven treure’ls gratuïtament no els sona gaire bé aquesta condició. I així ens trobem avui, ratla amunt ratlla avall. Per donar una altra notícia ben clara, és que la pandèmia ha fet unes llucades ben tendres als nostres voltants. Els que creien que la calor ho mataria tot, s’han equivocat.

I davant de la ineficàcia tan coneguda i pregonada del Sr. Torra, en que tots els mitjans s’han fet ressò. La gent el darrer cap de setmana va desobeir massivament. Aquesta indulgència jurídica amb ell, ens costa als catalans, la pèrdua continua de moltes de les coses que amb esforç, s’havien aconseguit.

Quan la democràcia es va imposar a España, gràcies a homes com l’Adolfo Suárez i els seus mentors de tot color. Molts vam pensar que tota la foscor (?) de l’anterior règim quedaria molt endarrera, molt més, que els records agradables que en més o menys cadascú pogués tenir. La idea de centenars d’homes que donarien llum pròpia. Que ensenyarien com es podia fer camí a l’ombra del difunt Caudillo. Amb pocs anys ja vam veure que els suposats remeis morals i ètics eren patrimoni de ben poca colla. I que la quantitats de minadors i sapadors que volien una altra cosa eren munió, i tots portaven a la boca un carnet de partit. I per ells tot l’aconseguit era gràcies al seu esforç, per tant esperaven el premi al treball fet. Ara ho tornem a veure, hi ha gent que creu amb la República i en tots els seus avantatges. Sense cap dubte seria així si ho poguessin assolir. Però els seus vertaders propòsits no són aquests. I s’ha de preveure que no ho aconseguiran en un llarguíssim temps. Però hem de donar temps al temps, i sense cap dubte ell donarà la resposta. Però ara sí sabem una cosa ja, que la nostra fe en els polítics fa temps que està ben perduda.

Quan em fico al llit tinc la sort d’agafar el son molt ràpid. Hi ha vegades que somio i la meva moviola, em mostra el poc que tenim, i el molt que havíem tingut. No en el sentit material sinó en tot allò que proporciona tranquil·litat d’ànim i una certa pau anímica. M’ha fet recordar que amb el xocant Carod- Rovira i el Joan Puigcercós, semblava que al 2014 havíem de ser una nació-estat, i res va passar. Per a mi va ser guanyar un sopar a Cal Xirricló a pagar per un Benpensant.

Ara en un tovalló de paper està escrit per testimonis, que al 2020 seríem independents. No cal dir que espero el desembre, per tornar a sopar a pagar per un molt interessat que fos així. Confiava cegament amb l’Artur Mas.


C.G.A.

Entradas Recientes

Ver todo

Sort i malsons

Hem d’estar agraïts al Bon Déu que va fer ploure el dia 9 al tard. Encara que no fos una pluja educada, d’aquelles que de veritat fresquegen el terra i donen vida a tot allò que pot patir set d’aigua

On s’ha arribat

Unes quantes hores més tard de quan havia entregat la meva col·laboració al Groc, a Brusel·les es va arribar a un acord, que semblava bo a tots. Tots els detalls no són massa coneguts, ni sembla que

La gran escola

Sr. Director, L’ensenyament és la més noble de les professions, si és que se’n pot dir professió. És un art que requereix no només talent intel·lectual, sinó infinita paciència i amor. Estar veritable

banner-reclam.gif

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per