Popurri

Doncs bé. Les festes tant esperades s’han acabat. Ara cadascú, amb molta tranquil·litat que faci un recompte del que han estat per ell. No vull dir amb aquesta observació que ens fiquem en plan de moderns Isaac jueus.

A més des de fa molt de temps un agut escriptor va escriure, que el país estava cinícament organitzat per anar al cel.

Quan barbotegem, moltes vegades inconscientment amb queixes, no creiem en privat que siguin del tot justificades i si molt apretem, veuríem que seria millor deixar-ho pels que venen darrera. Que es diu que estan més ben preparats.

Nosaltres hem estat uns senzills músics melòdics dins del que ha cabut, i els que venen darrera nostre son tots, com a mínim, simfònics. I per tan necessitem un autèntic director, sinó tan sols seran part d’un enfoc per fotografiar, amb la brillantor dels instruments. I dic això davant de l’absurditat pintoresca de la política que tenim. Malgrat ser els millors d’aquesta Europa que diuen que està unida.

Més aviat que tard sobrarn les “Corts”, doncs el sistema de govern del Sr. Pedro Sánchez, quan arribi el moment que els pactes tan típics que ha anat fent no responguin als seus precs i les seves demandes. El casament es pot desfer. Tirarà endavant amb el corresponent Decreto Ley. I farà bons els versets del Sr. Salvatella, durant un govern del Romanones, dient així:

En cas de tal compromís

el govern té atribucions,

per passar-se pels collons

totes les lleis del país.

Com a català aquest gironí era molt rústic en el llenguatge, però la rima la va respectar.

Aquesta Europa que no para de legislar, en aquella semblant plaça de toros. on hi caben els refugiats de tots els partits: Com a premi de la seva fidelitat i al seu silenci.

Dintre d’una anys, no gaires, veuran uns u altres com acabarà tota aquesta munió de gent que arriba cada dia, de tantes diferents maneres de pensar, de viure, de color i religió. Quin interrogant gegantí tenim en un futur no gaire llunyà.

C.G.A.