Petites incidències

Moltes vegades i dic moltes vegades, doncs han estat més de deu les vegades que he escoltat per telèfon. I altres moltes que he rebut anònims sense cap ni peus. Tot no cal dir que ho guardo amb molt de respecte. Altres cops eren sols retalls de revistes gràfiques en que un podia donar-li la significació que volgués. tot ho guardo, doncs soc molt respectuós amb les opinions alienes. I cal pensar que no n’he fet cas. Cadascú té dret a portar al cap els seus pensaments sense cap temor. Eren i son nimietats sense bruc ni suc.

Si escoltem els del PP, el nostre President del Govern ha errat del tot, anat a Xina i parlar amb el màxim mandatari d’allà. Jo penso, que ha tirat pel dret, en un intent de que la dubitativa Europa, aclareixi d’una vegada en la seva resposta a l’apagallums del Trump i el seu “orfeó” de pocasoltes, i amb cares de responsables de la “claca” de cabaret barat, on no hi ha res de bo.

Per un enamorat dels Estats Units, que recorda tot l’ajut que ha donat a bona part del món. Sense mostrar cap estretor, fins i tot amb la vida als fronts de la pròpia d’Europa dos cops amb menys de cinquanta anys. A que ve aquest rampell de bogeria. Ultra nacionalista, amb ànsies imperialistes. Volen el Canadà que sigui el 51 estat del EEUU i Islàndia a saber què.

Ara el molt cafre ja ha aconseguit que el Golf de Mèxic, es cridi com a Golf d’Estats Units.

No tot està sortint bé. Malgrat amb paraules pròpies d’ell que tots li besen el cul per a que rebaixi els aranzels. No és solament això el que passà. És el propi perill que corre els Estats Units, amb l’avís de la Reserva Federal.

Ara s’han donat un temps per respondre. Ara veurem quina marxa enrere té. Desitjo per tots que sigui bona.

C.G.A.