Per no entrar en divagacions filosòfiques d’alt nivell, sí que podem parlar encara que sigui en veu fluixa de l’estat d’ànim de la majoria de nosaltres. Parlem, parlem-n’hi !. Van passant els dies i el Estado ni les autonomies sembla que ni s’atansin a una mitja solució del problema, ans al contrari sembla que cada dia s’augmenta.
Jo vull comprendre que la tela a cosir és problemàtica i de difícil treballar-hi. Fins i tot sembla que encara ni s’olora com fer-ho. Van sortint vacunes a dojo, i la pandèmia va donant variants a les que ningú ha pogut dir si les combat, en el suposat efecte preventiu o curatiu. Ben normal no sàpiguer-ho al no tenir unes experiències anteriors. Per tan ens podem ficar les mans on vulgueu.
He comprovat que molta gent no es creu les estadístiques que els mitjans van donant a conèixer. Es diu que les fan apujar o baixar a la seva conveniència. Només depèn de si convé fer por o donar un missatge optimista. I entre aquestes incredulitats i les notícies de la Xina, va augmentant l’emprenyament de molts. I si el verí de l’animositat és perillós el comparatiu encara més. No vull ni pensar-hi en què pot passar si després de tot el que vivim, la vacuna no sigui la solució. Amb un marcat ambient polític que no deixa una escletxa per una col·laboració per petita que sigui, els problemes no es poden solucionar, al contrari s’ageganten. I no es pot passar un dia sense un nou espectacle. I si així ho veiem els naturals del país en que estem, no cal saber l’opinió que deuen tenir els de fora. És vergonyós que facin servir al poble d’excusa i pretext per tot el treball (?) que endebades, diuen que fan.
Jo penso i estic convençut que el mal radica en una inconvenient unió de dos maneres de pensar i actuar que no són veritablement compatibles, i que és motiu de que ens corsequin per tot avui i dema també. Amb postures tan diferents perden el temps jugant a l’amagatall. És el que fan cada dia els socis del Gobierno i segueix l’autonòmic, bon exemple el tenim a Catalunya que després d’aguantar les carnestoltades del Quim Torra, anem seguint, i tot va rebent el fruit de tals genis.
És cosa en que l’opinió de la gent ja s’ha donat en enquestes i estadístiques; la minsa qualitat de la classe política. Sempre hi haurà les excepcions, no se’n pot dubtar, però que callades els fan estar!.
Ni les escorrialles de tot el treball que diuen que fan arriba al poble, que crèdul els va votar. La nostra ingenuïtat és immensa. Ja ho deia A.
P.D.-No vull acabar aquests parers meus, sense fer-vos saber que ens ha deixat el Federico Letamendi (E.P.D.). Serà molt fàcil recordar-lo per tota la seva obra que ens acompanyarà, i que tant bé retratava el nostre ambient. Sempre, després de mirar-la, marxaves amb la rialla dins la teva cara. I això no té preu. I apart era una molt bona persona.
C.G.A.
