On s’ha arribat

Unes quantes hores més tard de quan havia entregat la meva col·laboració al Groc, a Brusel·les es va arribar a un acord, que semblava bo a tots. Tots els detalls no són massa coneguts, ni sembla que hi hagi una voluntat de donar-los a conèixer, però sí es sap que no totes les mans podran arribar-hi als diners. I la que ho faci, serà (si no es canvia), a canvi de bona i estudiada aplicació de la quantitat demanada, i que a més s’ajusti al pactat en els poders signats.

Poder tot el dit i més es va tractar a la reunió de Presidents d’Autonomies que al seu dia es va fer convocada pel Presidente del Gobierno, i que fins i tot, el Sr. Urkullu hi va assistir. Fen ben visible el que un fi negociador és capaç de fer si és intel·ligent, i no un simple fanàtic. Clar, també s’ha de dir que per a ser “quefe” d’una colla d’incapacitats dedicats a fer la seva política, la primera condició que ha de tenir és ser el més desentonat i amb això el Sr. Torra els guanya. Potser per aquest motiu no va assistir a la reunió.

Quan jo escolto bajanades del perquè tres o quatre mil empreses van marxar del país em fico a riure. Quan escolto que van obeir a pressions de Madrid, dono gràcies a Déu que permet que tants adults, travessin el desert de la santa innocència, i es pot arribar a la “repera”, quan accepten que el mal va ser i serà del tot suportable i quasi pitjor per elles. Santa Innocència, això sí que és una imatge pròpia d’un tanoca integral. Llegint al Sr. Mas-Culell, ens trau una opinió molt diferent, i per ratificar-ho cal recordar la marxa del Grup de la Caixa i del Banc Sabadell, seguint la fugida dels depòsits dineraris que va ser molt respectable. Recordo al Sr. Artur Mas que en un míting, va dir que mai se n’anirien, perquè Catalunya representava el 20% del PIB espanyol. Cal preguntar: Quan representa avui?

Avui en un afany de simplificar el proper passat. Amb tot el llegit, comprovat i vist, ens volen donar a reconsiderar, amb la memòria tendra encara, que una colla d’amics nacionalistes es van veure envoltats per una salvatge i exagerada repressió. Que cadascú faci el seu pensament. I amb tot el passat i viscut, avui que tenim: Una Catalunya socialment dividida. A totes llums més pobra per a tots, amb un futur no gaire optimista. Una joventut confosa, i una gent gran que remena el cap al no entendre res. I no cal ni parlar dels nostres polítics que han hagut de reconèixer la seva ineficàcia quan diuen que ells ho farien millor. Cosa que no s’ha vist.

P.D: Sí. Certament “hem de fer llum a la memòria”, per veure que ens ha aportat l’1 d’Octubre. A banda del que hem vist i viscut... i perdut.


C.G.A.



Entradas Recientes

Ver todo

Sort i malsons

Hem d’estar agraïts al Bon Déu que va fer ploure el dia 9 al tard. Encara que no fos una pluja educada, d’aquelles que de veritat fresquegen el terra i donen vida a tot allò que pot patir set d’aigua

La gran escola

Sr. Director, L’ensenyament és la més noble de les professions, si és que se’n pot dir professió. És un art que requereix no només talent intel·lectual, sinó infinita paciència i amor. Estar veritable

Realitats

Al dia d’avui 21-07-20 a Brusel·les, tot continua igual: discutint i discursejant uns i altres. Uns que semblaven els reis del mambo demanant, i els altres petits i matons amb la força que dóna la sev

banner-reclam.gif

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per