Les que veurem

Ara que ja que tenim nou president als Estats Units, per pròpia voluntat d’una ampla majoria dels seus votants. Podem dir la nostra opinió. Que no valdrà per a res, però al menys serà dita. I el meu pap quedarà una mica més lleuger.

No cal dir que entre russos i americans, jo em quedaria amb els americans. Per una raó molt senzilla, i fàcil de recordar: les dos guerres mundials, gràcies a ells van netejar a un fill de sa mare, el dit Emperador Guillermo d’Alemanya, a la guerra del 14. I a la guerra del 39, al boig del Hitler, que ens volia fer caminar al pas de la oca a tots. I de passada convertir-nos en assassins.

I de propina van acabar amb un cop ben donat amb l’animalada del Milosevic i companyia en la desfeta Yugoslavia, que no deixaren d’ésser uns altres assassins ben camuflats. I que algú els atiaba.

El deute amb els americans suposo que Europa els hi ha agrait. Desconec si prou o massa. Ara amb el senyor Trump tindran l’ocasió de veure-ho. Si ens deixen.

Aleshores no té res d’estrany que aquest bon senyor, voltat per la representació més palpable del capital, en una mesura mai vista ens els nostres terrenys, i que no porten frens per la seva ambició. A tot el mon ha fet tremolar.

No seria sobrer recordar que els seus padrins de proximitat, son Elon Musk, un Bezos i el jove Zuckerberg. Però si no n’hi hagués prou una propera fila, Altman, Picham i Tim Cook, tots ells amb una clientela segura a tot el món. Qui no usa Google, Apple o Uber? I no pot estranyar que quan els convingui, el soroll del seu silenci, no ens deixarà escoltar res.

Nosaltres arrossegarem l’esperança amb els problemes que tenim cada dia “in crescendo”. Nosaltres no necessitem gran cosa per a que ens balli el barret i no cal que el portem ni ficat. Però estem plens d’orgull de tenir una llengua i d’ésser catalans.

De tant en tant tenim Mesies que ens enganyen en falses prometenses de felicitat sense límit. En un temps d’estornudar, tot se’n va en orris: Pujol, Mas, el ridícul Tripartit, Quim Torra i el més gran de tots, el més agosarat, el Sr. Puigdemon, que ja podeu veure amb qui és capaç d’ajuntar-se.

C.G.A.

-------------------------------------