La gran escola

Sr. Director,

L’ensenyament és la més noble de les professions, si és que se’n pot dir professió. És un art que requereix no només talent intel·lectual, sinó infinita paciència i amor. Estar veritablement educat és comprendre la nostra relació amb totes les coses.

L’Educació actual està acoplada a la industrialització i a la guerra i la seva finalitat principal és l’eficiència. Nosaltres ens trobem capturats en aquesta maquinària de competència despietada i de mútua destrucció.

Si l’educació ens ha de portar a la guerra i ens ensenya a destruir quin significat té? La funció de l’educació és crear éssers humans ¡ntegrats i, per tant, intel·ligents. Els sistemes educatius i polítics no canvien misteriosament, es transformen quan nosaltres canvien fonamentalment.

D’aquesta manera, l’escola ha de ser com una roca en que flueixen les aigües de la destrucció i no resulta alterada.

L’individu és de vital importància, no el sistema; i mentre l’individu no comprengui el procés total de la seva pròpia existència, no hi haurà sistema que pugui portar l’ordre i la pau al món.

Els problemes humans són molt complexes, entendre’ls exigeix paciència i penetració. Aquesta tasca pertany als mestres, pares i tota la societat. Ningú està lliure de responsabilitat.

Que siguin intel·ligents sense ser creatius, per a que els serveix l’educació? Els mestres, a part d’aprovar exàmens, caldria que sabessin ensenyar el que la vida tracta amb la seva lluita. Per guanyar-se el sosteniment de tot plegat haurien de saber-ho i comprendre-ho i l’escola és el lloc apropiat. Si només els ensenyem matemàtiques, geografia, història i ciència, òbviament no en tenen prou.

El més important de tot per a vostès és estar atents, i preguntar perquè les pròpies iniciatives quedin despertes i aconseguir un ordre total a la ment, el cor i les activitats físiques. L’harmonia entre totes tres us farà lliures i forts dins de la nostra societat, que té un desequilibri inquietant entre el nivell tècnic i el nivell ètic.

La joventut és l’essència de la decisió i de l’acció. Democràticament tenim llibertat d’elecció, però no podem escollir res i això ens porta al conformisme.

Aquesta societat necessita valors efectius i religiosos de civilització que en altres temps hi havia en algun sentit als cors de la gent. La joventut té estudis i està instruïda però no és lliure del temor i de la inhumanitat. A través d’un coneixement millor de la naturalesa i les polítiques socials, es posa en dubte una vegada i una altra, el progrés de 24 segles. Desprès és aquesta justament la pregunta: El progrés ens allibera de la inhumanitat i del terror?

Qui té interès que els joves s’estiguin hores la carrer? Quina autoritat ho controla tot això? Els joves s’ho passen molt bé i riuen molt, però els pares no els fa cap gràcia aquest desordre.

Quan un és jove, no hi ha lluita ni problemes, tot és bonic, però algun dia hauran de revelar-se contra el sistema; aparador on hi ha cotxes, cases i coses fantàstiques, tot molt bonic. Tot això esclavitza perquè costa diners. Si has d’anar sense cotxe i sense luxes a treballar i crear una família amb humilitat, esforç i sacrifici amb honradesa, arribaràs a ser una gran persona i molt alt en el camí i recte.

Els éssers humans són exteriorment educats, assenyats i intel·ligents, però a l’interior són violents. Es necessita un món nou, una nova cultura que canvii l’home interior. Sense aquest efecte, la vida arriba a ser una assumpte terrible. Necessitem un renaixement espiritual i una renovació moral, social i política. Per aconseguir-ho, primer hem de canviar-nos nosaltres mateixos i els joves són de veritat els que millor ho tenen. Sinó és així, continuariem amb aquesta societat.

La cultura és l’ànima de la vida.


Francesc Cucurull i Torra

Entradas Recientes

Ver todo

Sort i malsons

Hem d’estar agraïts al Bon Déu que va fer ploure el dia 9 al tard. Encara que no fos una pluja educada, d’aquelles que de veritat fresquegen el terra i donen vida a tot allò que pot patir set d’aigua

On s’ha arribat

Unes quantes hores més tard de quan havia entregat la meva col·laboració al Groc, a Brusel·les es va arribar a un acord, que semblava bo a tots. Tots els detalls no són massa coneguts, ni sembla que

Realitats

Al dia d’avui 21-07-20 a Brusel·les, tot continua igual: discutint i discursejant uns i altres. Uns que semblaven els reis del mambo demanant, i els altres petits i matons amb la força que dóna la sev

banner-reclam.gif

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per