Jugant? A què?

No cal dir que el Sr. Sánchez és un gran driblador. En la seva carrera política ho ha demostrat, fins i tot a costa dels seus camarades. I això és bo per un polític. Però les seves mateixes virtuts poden fer-lo decaure en la empatia que fa sentir, si per aconseguir un objectiu, per exemple aprovar el Pressupost, ha de dir amén a condicions que automàticament li tancaran les portes a la seva credibilitat, davant de molts que el van votar.

Ara s’ha vist que el seu driblatge no ha pogut tenir enganyat a tot un poble que anant emmascarat d’una manera exemplar, pagava un IVA abusiu. I el pitjor és que la senyora que defensa el Pressupost de l’Estat parla massa i no s’ajusta al que vertaderament és necessari.

Un 0’90 per cent, pot semblar ridícul per la immensa família del funcionariat. Jo no sé què pensarien si fossin sanitaris als que tots tan devem.

No cal dir que el “show” de Madrid, on la senyora Presidenta ha ballat i fet ballar a tot el Gobierno al ritme que ella ha volgut. Amb tot el que ha passat pot semblar que el traspàs de responsabilitats a les autonomies, no deixa de ser una mostra de com es treu la patata calenta que crema en les mans, i si continua cremant, no serà per culpa del Gobierno, sinó de cadascú que l’ha recollit amb la millor de les intencions.

Tot fa que la confusió i l’emprenyament vagi augmentant. Convençuts com estem que no van saber gestionar la primera onada del Covid-19. Algú amb nom i cognoms ens va enganyar i no va dir la veritat, quan se’ns va convidar a tots a gaudir de la llibertat de la “nova normalitat”. I que ens ha portat a aquesta nova anormalitat. I la majoria pensem que no saben que cal fer per posar el revés al dret.

I cada setmana que passa la credibilitat va fent-se més petita. Però aquest Gobierno va néixer amb fòrceps i cada dia en veurem de noves i més fresques.

I no ens ha d’estranyar perquè a Catalunya vam viure escoltant a un president, escolanet major d’un fugit de la justícia, que amb tota la seva boca va dir que la legislatura s’havia acabat, i no va saber ficar data per unes eleccions que hagués estat el normal i correcte. Però amb totes les aberracions que ens han fet viure, uns i altres, ens estem acostumant a tot. Certament avui el President en funcions va ficant fil a l’agulla. I les mesures estan plenes de justificació i de seny, i els fruits no tardaran en arribar.

Una notícia per acabar i per pensar-hi i riure. Als Estats Units, amb tot el seu poder i riquesa tenen tres (3) operadors telefònics. La Xina, amb 1400 milions de habitants, en tenen cinc (5). La Unió Europea (350). I Andalusia 150.

La dita notícia amb aquest comentari: deu ser que els andalusos parlen molt. O bé que el regulador està de vacances. El malpensar també hi cap.


C.G.A.


Entradas Recientes

Ver todo

Una historieta

En aquest món tot sembla que canvia, i ara potser amb més rapidesa de l’aconsellable. Amb tot el lloable del món digital no ens diuen els perills que hi ha com sol passar, quan s’abusa del seu ús. Tot

Democràcia en perill

D’acord que la pandèmia del COVID-19 es prengui gairebé tota la nostra atenció perquè es tracta d’una situació d’emergència sanitària i econòmica global. Tot el món occidental es troba a dia d’avui so

banner-reclam.gif

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per