Incertesa

En els dies que ens toca viure, tot ha agafat un aire de poca durada per les notícies que els mitjans no es cansen de repetir. Les noves que el Gobierno d’allà i el Govern d’aquí van donant a conèixer. I com la cosa del Covid-l9, no es per a riure, nosaltres cada dia obeïm més. I per un altre costat, remenant el cap dubtem si és veritat que saben on anem, el cert es que el virus aquest s’ha convertit en un mal son.

Certamen tots els que viuen del vendre, sigui productes o serveis i que han de pagar proveïdors, impostos, i tot aquest etcètera que la comoditat ens ha imposat i ens hem imposat ho està passant molt malament. Aquest miserable “bitxo” cada dia s’assembla més a una plaga més pròpia de l’edat mitjana i quasi estic convençut que la vacuna tan esperada no serà la solució total i definitiva. No cal que us diga que jo desitjo que ho sigui pel bé de tots.

Caldria dir que tot comporta un augment de despesa per les famílies, en uns moments en que els diners no estan gaire sobrats. Ho sigui que plou damunt de mullat. Les teles funcionen a tot drap, i tot aquest món que es mou amb electricitat no cal dir-ho. El temps ens dirà, sense cap dubte, si n’hem tret algun ensenyament. Però avui sols ens resta de fer la tàctica del caragol; entelar-nos i fer un “furancó” prou fons amb els estalvis que es puguin arreplegar per a que costi trobar-nos en els moments que de segur vindran.

Fa molts anys llegint al Lorenz em vaig convèncer que la rutina no tenia que ser avorrida, ni pesada, ni lenta. Ans al contrari. En temps incerts i amb un munt de problemes, aquesta rutina tan diària ens donarà prou capacitat per endevinar, potser mirant un arbre, un riu o qualsevol cosa la possible solució del problema, doncs la solució està dins el mateix problema la majoria de vegades. Perquè el cervell funciona per milers de circuits que la creació ens ha donat.

Els que tenim l’avantatge del funcionari de l’administració (sigui la que sigui) sense oficina que ens esperi per fer funcionar algun paperot, d’aquesta esperança en surt el nom, tenim tot el dia de tots els dies, per aficionar-nos a la lectura. Confesso que jo la tinc, i sense mentir, de fa molts anys, i cada dia i cada cop em porta il·lusions noves, amb pensaments ben distrets, coneixements ignorats i cada dia també l’empreyament d’haver de marxar, quan Déu vulgui, sense haver pogut llegir més. Un parell o tres d’hores de nit entrant ho faig, i quan no puc diria que el meu cos se’n resenteix, sóc un autèntic i fidel addicte.

Fer un cafè llegint premsa assenyada que doni la notícia sense voler-la valorar ni empalmar a la teva vida, és com el naixement del teu vici. I sense cap dubte podràs aprendre a ser objectiu. I no cauràs en la ignorància que molta gent està empenyent per a que i siguis.

Falta pocs dies per que estiguem a Nadal, per tots Festes ben senyalades que aquest any no podran seguir la rutina, o les costums d’altres anys. Tan diferents que jo al llarg dels anys que us escric mai crec n’he fet referència, eren tan normals, aquesta vegada us prego que accepteu el meu desig d’una bona Felicitació i una bona Salut. Per Tots.


C.G.A.

Entradas Recientes

Ver todo

Galimaties

I tornant a parlar de la incertesa que crea un galimaties del volum i tamany que en tot “l’Estado” s’ha creat, i ens volen fer viure en ell. Per consolar-nos ara tornen a donar-nos la salvació en form

Vacunes i eleccions

La vacuna ja ha arribat. L’empresa belga que fabrica la vacuna que el govern d’Espanya ha decidit que serà la que ens traurà de la misèria ja ha començat a plantejar problemes de sub

Nadal 2020

Nadal, Reis i any nou, la majoria sempre ho esperava amb alegria i reconciliació. Les persones eren més flexibles i humanes. Aquest any no serà igual, l’epidèmia és la causa. Molta gent ens ha deixat

banner-reclam.gif

@ Dossier P&M S.L. - Sant Lluís, 36 - BALAGUER (Lleida)

Telf. 973 448 273  //  e-mail: redaccio@revistagroc.com

Publicació controlada per