El canvi climàtic, del qual durant molt de temps se n’ha parlat de forma futura, com una amenaça llunyana, ja és una realitat. Una realitat climatològica, derivada principalment de l’acció humana, però amb múltiples conseqüències socials. Entre moltes d’altres, una de les arestes del canvi climàtic és l’alternança de forma recurrent de períodes de sequera.
Des de 2020, les precipitacions han patit una forta davallada. Una davallada que es va accentuar a partir dels anys 2021 i 2022 i que persisteix al 2023, situant-nos molt per sota de la normalitat climatològica. Addicionalment a la manca de pluges, la temperatura mitjana anual a Catalunya de l'any 2022 va ser la més alta de tota la sèrie de dades registrades i va superar en 2,5 graus la mitjana. Aquesta pujada de les temperatures ha fet incrementar la demanda d'aigua de la vegetació i del consum domiciliari i alhora ha reduït les aportacions d'aigua als rius, als aqüífers i als embassaments, on actualment les reserves se situen per sota del 21%.
L’agricultura i la ramaderia, com a activitats que tenen l’ús d’aigua com una necessitat fonamental per al seu desenvolupament, s’han vist afectades per aquesta situació de sequera i per les restriccions que han afectat el subministrament. L’impacte a nivell del primer sector ha estat superior al que ha patit la gran majoria de la població en l’ús domèstic, on encara no hi ha hagut restriccions significatives.
Per posar un exemple clar, el mes d’abril el Canal d’Urgell va prendre la decisió inèdita de tancar el canal, i fa unes setmanes ho va haver de fer el Canal Algerri-Balaguer, reservant l’aigua per als subministraments només de les explotacions ramaderes. Per afegir més incertesa al sector, alguns ajuts a les explotacions agràries del 2022 encara no s’han cobrat i resten per convocar-ne de l’any 2023.
En matèria de gestió hídrica, l'article 117 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya reconeix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'aigües que pertanyin tan sols a les conques hidrogràfiques intracomunitàries, que inclou l’adopció de mesures extraordinàries en cas de necessitat per garantir el subministrament d'aigua. Per tant, actualment totes les conques que donen a l’Ebre estan gestionades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.
Per tot això, el grup municipal de Junts per Balaguer va presentar al ple municipal del mes d’octubre una moció per exigir a l’Estat espanyol la delegació a la Generalitat de les competències hídriques plenes en tot l’àmbit territorial de Catalunya. I també per demanar a la Generalitat l’establiment d’ajuts econòmics per a les col·lectivitats i comunitats de regants i per a l’engreix avícola i ramader per pal·liar l'increment de costos en l'alimentació derivat de la manca de matèries primeres, així com ajuts específics a la compra de palla per al jaç del bestiar. La moció va ser aprovada amb les abstencions del PSC i la CUP i el vot favorable de la resta de grups polítics.
Gemma Trilla, Marc Solanes i Gemma Peries, paers de Junts per Balaguer
