En els comicis electorals del passat 28 de maig Junts per Balaguer vàrem obtenir la representació de tres paers en el consistori municipal, gràcies als 1.053 vots de balaguerins i balaguerines compromeses amb la ciutat, el país i la democràcia que van votar, malgrat la desafecció política latent i generalitzada que hi ha entre els nostres conciutadans. Aquest resultat ens ha permès ser la segona força més votada i així exercir com a caps de l’oposició en un consistori on, com sabeu, governarà la coalició entre PSC i Treballem per Balaguer-Ara Pacte Local.
Els tres regidors de Junts, en representació de tot l’equip, ens sentim orgullosos de representar als nostres votants i, a més, som corresponsables dels anhels polítics, socials, culturals, econòmics, etc. que aquests ens atorguen. En els comicis electorals, no és d’estranyar que els partits independentistes vulguin pactar entre ells, com tampoc ho és que es facin pactes entre els partits més progressistes o pactes entre conservadors.
Així doncs, els pactes “naturals” són aquells que es fan entre partits que s’assemblen entre si. Per tant, és tant “natural” o normal, un pacte entre ERC i Junts, com ho seria també entre Junts i la CUP, o fins i tot, tripartits JUNTS, ERC i CUP, perquè el nexe d’unió és -i ha de ser- la independència del país o el “model de país”. També hi ha pactes en què el nexe està en l’anomenat “model polític”, de manera que partits similars es recolzen perquè tenen models polítics molt compatibles.
I per últim, hi ha els pactes en què tot s’hi val, que són els que generen desafecció política, perquè són contra-natura, i fan que els veïns acabin decidint que votar no és la manera, perquè al cap i a la fi, “acaben fent tots el que volen”, i es regulen sota la vara del poder i no tenen en compte eixos com els que hem dit: ni model polític, ni model de país. Aquest últims són els que, en paraules del president Quim Torra “blanquegen el PSC” fins al punt de posar-los tots en el mateix costat de l’escenari. Llegiu “pacte Barcelona”.
A Balaguer tenim un pacte exemplar. No per ideal, sinó perquè n’és exemple. El PSC i Treballem per Balaguer-Ara Pacte Local, és a dir, la marca blanca del PDeCAT, o els que ara es fan dir “Espai CiU”, han dut a terme un pacte que mina la idea de “pacte natural” en tots els sentits. Primer, perquè no hi ha model polític que els uneixi, doncs un teòricament està en l’eix de l’esquerra (PSC-PSOE) i l’altre en l’eix de la dreta (ARA PL); i, segon, perquè -a priori- tampoc comparteixen el model de país. El PDeCAT és un partit que s’ha identificat obertament amb l’independentisme. Ens consta que els regidors de Treballem han estat obertament independentistes i ara, en canvi, recolzen (“blanquegen” diria el president Torra) el PSC sota l’eufemisme del municipalisme. Hi ha pactes, doncs, que s’articulen exclusivament sota el paraigües del poder, sense tenir en compte idearis i/o models polítics o de país.
Des del grup de Junts per Balaguer ens posem a treballar des del primer minut per defensar el nostre programa electoral, que ha rebut més de mil suports. Per defensar una ciutat cuidadora de les persones, per contribuir en la mesura que ens sigui possible a la generació de noves oportunitats, i perquè Balaguer esdevingui una veritable capital. Ho farem des de l’oposició, en coordinació amb els grups de Junts al Consell Comarcal i a la Diputació de Lleida, i amb fidelitat al nostre ideal, la independència de Catalunya, a la qual no renunciarem mai.
Gemma Trilla Gutiérrez, paera portaveu de Junts per Balaguer
