top of page
hemeroteca.jpg

El xut vell. Fent records (1)

Recordant a la meva mare que tenia una memòria excel·lent del passat, entre altres dons. L’he recordat abans de que sigui jo víctima involuntària de la malaltia de moda. De la primera vegada que en varen portar a Barcelona els meus pares.

Molt mati em va vestir i abrigar la meva mare. I amb un gran vehicle vam pujar. Del viatge no puc dir res. Devia dormir. Segons ella explicava, a Tàrrega ens van canviar de vehicle, i durant el viatge, vam tenir controls de la Guardia Civil. Això passava al 1945 del passat segle.

Arribats varem anar a veure a una amistat del pare que era metge, i s’anomenava Dr. Marca. La mare em va ficar com vaig néixer. Aquell senyor després de palpar-me, i passant la mà per l’esquena molt lentament i amb una suavitat del tot relaxant. Va aconsellar al meu pare que hem portés a un altre metge. No puc dir com ho va fer, però si que li va dir que escoltés el que li diria el seu col·lega. I que per ser d’un lloc llunyà com Balaguer ens atendria per la tarda a primera hora. Encaixades de mans i adéu-siau. Varem dinar a casa d’una parenta del pare que vivia al carrer Putxet, 48. Per la tarda, amb un taxi ens va encafurnar en el carrer Ali-Bey i amb tota la ciència del pare es va poder trobar, ficat en guix el número, la porta es va obrir i un home amb bona planta i amb cara seriosa ens va donar pas i es presentà. Cosa estranya la mare no recordava el nom. Ho potser era un consell en aquells temps neguitosos per massa gent. Tot potser. Pel que jo sé, aquell senyor desprès de fer-me despullar, i de repetir els palpaments, va dir al pare que tenia una deformació en una vertebra, segurament per una alimentació deficitària. La possible cura es tractava de que no anés a més, i que el mateix creixement podia ajudar. La natura tenia una bona part de protagonisme, La mare no recordava que a ella li parlessin de res, pel que es veu, dies més tard, el pare li va explicar, però aquell bon senyor va ser fidel al protagonisme del home d’aquell temps.

Tard. Molt tard varem arribar a Balaguer, i dies més tard es va rebre una carta del Dr. Marca, fent-se seu el tractament sense ni citar-lo, el pare i la mare estaven molt contents d’haver anat a Barcelona. Jo cansat d’explicar als meus germans les vegades que hem varen despullar i vestir.

En fi, va arribar el Juny i com cada any varem anar a passar l’estiu a l’hort. El pare amb una bicicleta de color butano, pujava al mati amb camisa blanca, americana i corbata, i el barret de costum, sense oblidar unes pinces als baixos del pantaló, al seu treball a la Banca Arnús. Dinàvem tard. Per a mi allò era el paradís, el meu purgatori no va tarda gaire a ficar-se davant meu amb molta suor i molta calor. I molta feina.

La feina manada pel pare i ratificada per la mare amb cara seriosa (cosa ben estranya) per a mi, era recollir caragolines dels troncs dels arbres, despullat de pèl a pèl.


C.G.A.


Entradas Recientes

Ver todo

El xut vell. Fent records (II)

Amb un barret vell de palla que m’anava gran. Sucat d’oli que em ficava la mare. I un pot de llauna amb una ansa que em va arranjar el Fernando de cal Xarrac. Vaig començar la meva tasca. Obeint al pa

El congost de Mont-rebei:una assignatura pendent

El congost de Mont-rebei és un dels principals punts d’interès natural i turístic de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça. Un lloc on es pot fer senderisme, escalada, caiac i vol en parap

banner-reclam.gif
bottom of page