Per endavant us puc dir que vivim un país molt ric. I arribo a aquesta conclusió malgrat que no plogui. Amb un continu augment dels impostos i la demora de qualsevol pagament que esperem de la nostra Generalitat. I tots esperem que un dia u altre això canviarà. Que plogui molt i que pagui. Amb una ceba de que som un Estat dominat per uns que s’han acostumat a mirar-nos amb odi i enveja. Amb un fet real, que tenim 21 ambaixades a l’exterior i ara tenim la dèria de formar un cos diplomàtic. Però aquest detall és només el puntarró de tota una complexa xarxa de com es fan anar els diners de tots nosaltres.
Som bons ciutadans que hem de callar i pagar. I si potser, aplaudir. Som catalans¡¡... I com quasi tothom, quan la Justícia no ens és favorable, per nosaltres no és justícia.
Us puc assegurar que si és cert el llegit al Groc 848 no faltaré en gaires plens. Un espectacle tant absurd val la pena viure’l. Amb tants temes que mereixen l’atenció dels nostres representants, anar-se’n a discutir el sexe dels àngels de condemnes, i fets que per sort no van succeir. Es necessita bemols per presentar-ho en ple municipal i una prova més de que la gestió es bona. També encertarem si apostem que ho veurem sovint.
Del tot d’acord amb la observació la senyora Serra contra la voluntat de rebatejar l’antic pavelló, com pavelló 1 d’Octubre. Com fos una data històrica. Que en part si que ho va ésser, per separar-nos més uns dels altres. Jo penso que alguns voldrien esborrar tota plana de la història recent en que ells no estan com protagonistes. Aquest octubre tan gloriós, en que altres pobles han estat prou insensats per suprimir un Martí i Pol per un 1 Octubre. A un sempre el llegiran amb gust i l’altre pot dir cadascú el que pot pensar.
Vull donar les gràcies a tots els que han fet possible un Memorial de Letamendi en un pany de paret en una recordança petita pel que mereix. M’han dit que és una senyora l’artista que ho ha fet. Es mereix un premi, per saber captar tot l’art del Federico sense perdre ni una gota del seu esperit catxondo, oportunista, picaresc, amb tota la xispa que ell sabia deixar a el volia ressaltar. En una bona hora es va decidir i fer. Desconec qui i com. Disculpeu, però us prego que tots accepteu la meva felicitació i rebeu una encaixada de mans ben amigable i satisfeta.
C.G.A.
